I el sabor de la nit se’m desperta vivent…. al so trencant de les onades, – desdeny de silencis colpidors -, per eixos carrerons estrets i blancs, d’una ciutat dormida… tolerant, amb regust a vestigis d’antany. Navegant sense rumb clar, cerco trobar el sentit a una vida!
I penso… en onades de sal cobrint platges verges senceres, en infants solitaris sense parla, en adolescents amb anhels incerts, en dolça airejada de senyeres, en el caliu de la dona enamorada i els xiquets que estimo més que res, i en eixes filigranes de gols en blau i grana.
Ix l’esperit que conrea il·lusions accelerades i salabroses, en nits de tardor amb regust a mar, olor a sal… retina en blau marí, desig carnal ara i adès, arreu la vida, cala la pluja fina, refila la dolçaina… la gralla, tendra solitud en nit plàcida.
Sitges- vora el mar – 9-desembre de 2010, 11 de la nit.
…però com tu poses en la data, el vas escriure entre setmana. A partir del divendres o dijous, ja no hi ha aquesta pau, ja que Sitges es invadit pels pixapins que van amb el tren a fer el bèstia i emborratxar-se. Records.
…però com tu poses en la data, el vas escriure entre setmana. A partir del divendres o dijous, ja no hi ha aquesta pau, ja que Sitges es invadit pels pixapins que van amb el tren a fer el bèstia i emborratxar-se.
Records.