Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

10 de març de 2011
0 comentaris

Lionel Messi, un nou poema

 

Amb el teu rostre de xiquet 
imposes arreu la màgia,
amb talent  ben present tostemps,
i savoir faire en instants inoblidables.

El geni omnipotent força l’esperit
i – amb un crit- tot el camp és pura joia.
Esclata l’estadi que és un clam,

desvetllant somnis de la història.

Ens recreem amb  imatges ufanes
assaborint el regust de glòria.
Eixos gols  engendren eufòries,
eixes passades travessen galàxies.

I tota una  fita ens escrius a colors,
supera proeses de mites d’antany.
i el club que és més, que és vida,
fa memòria de cames preuades.

Ningú no aturava Kubala,
l’holandès volava les alçades,
Romario posava cua a les vaques,
Ronnie enlairava les ànimes.

I el més gran dels grans…
canvia a plaer el destí d’un partit.
El dolç regust de la victòria, 
King of kings, Rei de reis, Roi du rois.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!