Emigdi Subirats i Sebastià

Navegar per molts mars

 Molts de mots en
rima ixen          d’unes ànimes en
calma,

les onades del
mar aporten           nova força amb sal
i aigua.

Contemplo una
estona llarga        com n’és de màgica

l’amplada dels
oceans                   amb la immensa
aigua enyorada!

Quan s’apropa el
capvespre          les sirenes canten,

Les gavines els
cels reomplen      d’un blau d’esperança.

Navegarem mar endins,                cercarem la flama

que uneixi terra i mar                  en una sola nuvolada.

Els núvols agafen
color,              contemplen el gran
espectacle,

Un paisatge que
abraça:                terra, foc i
aigua.

Un miracle de la
vida,                 un gran reialme.

El crepuscle
uneix  nit i jorn,      ja 
res no els separa               

Avui  el capvespre somriu           i dóna pas a un nou regne:            

la natura pren
possessió de l’aire,    i esdevé la reina
mare.

Primavera amb raigs de sol

Hi ha una hora en
què  la primavera arriba

amb els primers
raigs de sol que tot ho il·luminen,

l’ànima escalfen,
moltes orenetes volen

i en el camp
floreixen roges i belles roselles arreu.

Hi ha un moment
en què la lluna endega

son camí
resplendent, rodona ferma dalt del cel,

molts estels
sense rumb naveguen darrera seu,

i el groc i el
blau són l’espill de l’ànima.

Hi ha un instant
quan el poeta s’inspira

amb els ulls
bells d’una dona plena d’amor

i llença al vol
els més bells dels poemes

car bull la
lírica dins del seu cor.

Solament que
cançons, ulls, estels, orenetes…

I roselles,
lluïssor de lluna i resplendor del sol,

per més que tot
això ens inspiri de debò als poetes

no arriba de bon
tros a salvar els problemes

que eternament
arrossega el món.

El canal de l’Ebre antany

Prop dels senders
del canal,

amb plataners
sumptuosos,

a les nits de
primavera amb estels,

les aigües
brillen, ja no són fredes,

ja canten els
rossinyols a les matinades

i desperten les
més belles il·lusions.

El riu marxa
furtiu i somriu.

Olora el perfum
de les roselles rogenques,

nous records dels
temps de Jaume primer,

de victòries a
Wembley heroiques

i altres gols
fantàstics en blau i grana.

També de cinema
en blanc i negre

I el súper No Do
informatiu.

Ara cal que
desperti la lluna,

que brilli i
canti i reciti poemes.

Em crec la
bellesa consentida.

Bec aigua encantada
que comporta

els colors de
capvespres sense  núvols.

I el vent que
reposa sota els càntics

dels capellans en
quaresma.

El Cd del Papa de
Roma canta

a l’expresident
xilè, quin gran home!

De la finestra
del cel un àngel al·lucina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!