El poema En faig bandera està format per dotze diferents viatges, que retraten la trajectòria personal de Joan Cid i Mulet. Van ser composats en motiu del centenari del seu naixement. Van ser publicats al llibre Per un futur sense llàgrimes, un recull col·lectiu que incloïa poemes i quadres d’autors de les Terres de l’Ebre, que pretenien
Ara i per sempre Ara i per sempre, un conjunt de poemes que va ser publicat en el recull col·lectiu “Amb les mans obertes”, a benefici de l’associació de malalts d’alzheimer d’Amposta el 2004. ARA I PER SEMPRE I Novament pretens enlairar les aigüesdel canal, del riu, del llac, del mar.Estàs movent-ho tot amb massa ànsia.Potser
Una de les meues grans aficions és la de composar poesia. És un gènere amb el qual m’he sentit extremadament còmode des d’època estudiantil, quan llegia majoritàriament Machado i Espriu i m’inspiraven d’allò més. En aquest diari personal on line n’he publicat abastament. És justament un mitjà ideal, pel fet que aporta moltes persones afeccionades
Enlairem senyeres al vent,estels roigs ens guien,il·lusions i anhels davant l’horitzólliure i sobirà.Canta la vida, ressona el rossinyol.càntics feliços i desperts.El nostre món, la nostra nitel nostre infinit desig de llibertat.El nostre sol, el nostre delit, la nostra infinita cursa per la felicitat. Verd paisatge, somriure d’infant,lluita és vida, lluita és la clau.Tot l’any, també a Nadal.
Saps d’eixe moment en què brilla el sol canta un rossinyol i sent joia la ment, car tot és bell. S’omple el món d’il·lusió, i Lionel, marca un gol, per a la història. En la memòria el retindrem,el talent triomfa arreu, la innata qualitat de number one. Rei del futbol, rei dels nostres cors, que
Flames ardents destrossenel que troben al seu pasefímer, sufocant, destructor,traïdor. I ens costaràllàgrima vivarefer-nos al paisatge gris.La desolació ha triomfat. L’amarguraem crema l’ànsia.I no puc fer res.Inútil davant el que passa.Només contemplo la rojor destructivacom avança veloçmentde l’alba a la posta de l’astre.I el bomber és home valent,lluita en hores de sol i de foscorper
N i t d ^ v e n t a l o v i la No para. Va xisclant com una mala cosa… La nit és fosca i el cel tot abellit d’estels que serven la parpella desclosa, com esguards néts i vius de l’Infinit. (Té força el vent. Ai, aquestes persianes sense plegar. El
Armand Puig i Tàrrech (la Selva del Camp, 1953) és professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Fructuós i codirector del Corpus Biblicum Catalanicum. Ha escrit múltiples publicacions d’exegesi bíblica i és autor de llibres com La terra i la llavor. L’església
I I sonen crits de sana revolta arreu,el vent de ponent bufa antics encants,les esperances s’espargeixen arreud’un menut univers amb empenta.Es tallen les vivències enverinadesamb l’olor de pastissets plens de mató.Els sons de les granotes i de les cabres,uns rius amb un cabal com els d’abans,l’espai infinit d’una mar de pescadors,una brillantor esparveradaper un
Un poc més lliure De sobte, pretens enlairar les senyeres amb estels rojos, d’ideals suprems que creuen en una vida diferent. Saps del difícil moviment dels astres propers, de la luxúria acumulada i la santa comoditat. Pensa en la cobdícia com a mal social. No oblides l’odi intern envers allò més propi que alimenta tants
No veig que la tarda es fongui No veig que la tarda es fongui amb malenconia,car regna una suau brisa que bufa amb constància i enlaira una frescor d’allò més fraternal. Escolto atentament els sons ufans d’aquest vespre d’hivern, amb la mirada oberta envers finestres llibertàries, amb l’olor de fruita verda que m’encomana il·lusió, amb
3 DE JUNY DIUMENGE. BOUESIA A LA DESEMBOCADURA DE L’EBRE. LA CAVA-DELTEBRE L’arbre inútil que donava tanta ombra. La utilitat de la inutilitat és una bona notícia per als artistes. Perquè l’art no serveix a cap propòsit material. Té a veure amb el canvi de les ments i dels esperits. Les ments i els esperits de
Comandant Che Guevara Un Cèsar modern sense elefants, sense imperi, sense anhels de manar, només amb l’arma. Les campanyes són revolució veritable, els despatxos unes cascades, la lletra escrita, un serpent. No sóc de ciutat, ni treballo a l’hospital ni tan sol un poeta de les Gàl·lies, més aviat sóc veterinari de les terres verges,
IIEl meu país va fent via de dalt a baixi lentament, enllaça cadències i distints accents, massa sovint se sent totalment sol, cerca nous horitzons polítics en tot moment.El territori és una franja estreta i llarga,poc estable i dividit tostemps.Tampoc no té un nom prou definit, fruit d’estar en dependència.Palma, Perpinyà, València, Calaceit,tot viles nostrades i
90 anys del naixement de Gabriel Ferrater, homenatge blocaire. LA CONFIDÈNCIA La nit no ha deixat llum sinó en els trossosde gel, que ens repartim i no bevem.Ens ho farà saber. Fins a la fiho hem de saber: com la van violar,i el corredor del col.legi es tornavaun uad de pedres seques, i els voltorsexplotaven,