Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
He volgut endegar l’any al meu diari personal on line de manera francament poètica i literària. I he tingut, per l’ocasió, el gust de traduir un dels meus poemes a diferents idiomes. Dedico aquest apunt amb estima a un xaval de l’institut Benaprès sitgetà, Gerard Llorens, de Sant Pere de Ribes (Garraf). Gerard té setze anys i és estudiant de primer de batxillerat i força afeccionat a la poesia, a la vegada que us convido a visitar el seu bloc poètic que ha estrenat recentment, en el qual trobareu una bona amalgama de versos carregats de sentiments, d’esperit juvenil i de bon quefer poètic: http://www.poemesgerard.blogspot.com/. Desitjo òbviament que tingui una afortunada trajectòria poètica. L’anirem seguint de prop i aconsellant tant com poguem. Serà un dels participants a la II Mostra de poesia d’Alcanar, que organitza amb tanta cura i interès l’amic, professor i bon poeta, Tomàs Camacho.Quant al poema de l’apunt, l’original el vaig escriure en anglès i el vaig publicar dintre d’un capítol de la meua primera novel·la, Tomàs Serra (2001). En algun dels idiomes no me n’he sortit tan bé com hauria volgut, però el missatge a transmetre és el mateix. Primerament, la voluntat de dir un mateix missatge en llengües diferents, que domino diversament (només l’anglès i l’alemany de manera acadèmica). I molt especialment el fet que personalment, com m’encanta la poesia, m’ho he passat molt bé adaptant el poema, sabedor que no ha de passar a la història dels millors poemes que es fan i es desfan. Si algun usuari gosa de traduir-lo al català, em donaria una gran satisfacció, i comprovaria la diferent adaptació a la llengua de la terra.
D’altra banda, justament a la foto estava llegint els poemes amb els quals vaig participar a la 1a Mostra de poesia que es va celebrar a Alcanar durant el març de 2010.
NIGHT UPON TOWN
When the night falls upon town,
Light flies unstoppable, and stands
Above, in hill’s eyes.
Peace reigns in the park
And birds sing in dreams
With tender words and kissed.
Quiet is a cloudless night.
The stars do move and shine,
While everyone sleeps tenderly,
Apart from me, the strangest one.
I’m awake and see
The yellowy moon watching life go by.
There’s no way to avoid
A rare feeling at night.
NUIT SUR LA VILLE
Quand la nuit tombe sur la ville,
la lumière vole irrésistible et reste
au-dessus, dans les yeux de colline.
La paix est couronnée dans le parc
et les oiseaux chantent dans les rêves
avec les mots chéris et tendres.
Une nuit dégagée est tranquille.
Les étoiles bougent vraiment et brillent,
pendant que chacun dort tendrement,
à part moi, le plus étrange.
Je suis éveillé et vois
comment la lune jaune regarde la vie.
Il n’y a aucune voie d’éviter
un sentiment rare pendant la nuit.
NOTTE SU CITTÀ
Quando la notte cade sulla città,
la luce vola e mai si ferma,
ma rimane sopra, in occhi di collina.
La pace è incoronata nel parco
e gli uccelli cantano in sogni
con parole amate e tenere .
Una notte senza nubi è tranquilla.
Le stelle proprio si muovono e brillano,
mentre tutti dormono teneramente,
ma non io, il più strano.
Sono sveglio e vedo
come la luna gialla guarda la vita.
Non possiamo evitare
una sensazione strana durante la notte.
NACHT AUF DIE STADT
Wenn die Nacht auf die Stadt fällt,
Licht fliegt unaufhaltsam, und bleibt
Oben, in den Augen des Hügels.
Frieden wird im Park gekrönt
Und Vögel singen in Träumen
Mit zarten geliebten Wörtern.
Eine wolkenlose Nacht ist ruhig.
Die Sterne bewegen sich und scheinen,
Während jeder zart schläft,
Nicht ich, der fremdeste.
Ich bin wach und sehe
wie der gelbe Mond das Leben beobachtet.
Wir können nicht vermeiden
Ein seltenes Gefühl nachts.
Noite sobre cidade
Quando a noite cai na cidade,
a luz está voando inevitável,
e permanece em cima, em olhos de colina.
A paz reina no parque
e os pássaros cantam em sonhos
com palavras sensíveis e queridas
Uma noite clara é tranqüila.
As estrelas movem-se e brilham,
e todo o mundo dorme ternamente,
à parte de mim, mais estranho.
Sou acordado e vejo
como a lua amarela olha a vida.
Não há nenhum modo de evitar
uma sensação estranha à noite.
Quan era net què sus era ciutat,
era lutz vòle sense arrèst, e se demore
naut as uelhs d’un pujau.
e es audèths canten es sòns
damb paraules estimades e tendres.
Es esteles se mòn e brilhen,
mentre toti dormissen damb tendresa,
mès non jo, çò de mès d’estranh.
Sò despert e guardi
coma era lua auriòla obsèrve era vida.
Non pogui evitar
un sentiment estranh pendent era net.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El text francés és preciós i crec que ben reeixit. El poema fresc, suggeridor i àgil amb un toc oníric i líric que m’agrada.