El següent poema l’he escrit, mentre m’esperava a l’estació de Sant Vicenç de Calders, amb tot el meu sentiment i un profund dolor, a la memòria del jove Mateo Cuartero, estudiant de 4t d’ESO a l’institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. Mateo ens va deixar dimarts al matí. Una vida jove perduda que ens ha deixat consternats
Yannick Garcia (Amposta, 1979) es va descobrir en l’àmbit poètic el 2003 en ser guardonat amb el premi de poesia Gabriel Ferrater, a Sant Cugat del Vallès, amb l’obra “De dalt i de baix”, un dels més ben dotats econòmicament del panorama literari català actual, el qual és un dels millors poemaris que ha publicat un
Dos poemes esplèndids de dos molt bones poetes catalanes, els quals recomano la lectura: El primer, de la sitgetana Vinyet Panyella, i el segon de la tortosina, Zoraida Burgos. Dos dones de la poesia… Dues dones passegen solitàriesamatens al silenci de les tombes.Somnis de pedra fugen entre molsa i esquerdesels secrets revelats entre murmuris. Vine, retorna a
La força d’un destí hostil acompanya un pobleerrant, cruel camí en aquest desert de sangi densa pols , que embriaga l’odi irreverenten jorns de combat fecund i estèril. I el xiquet s’encomana a la força de la metralla,la casa sucumbeix a l’impuls ferotge del tanc,el govern del vell continent calla com una rata, l’amo del món es desentén de la pau mundial. El poble s’estanca arreu amb misèria acumulada,
Vaga de bloc avui… No escrivim apunt propi, sinó que inclourem únicament un poema preciós i emblemàtic del poeta gadità Rafael Alberti, dedicat a Dolores Ibàrruri La Passionària, però que ens hem fet nostre. Visca els treballadors i les treballadores!!! UNA PASIONARIA PARA DOLORES ¿Quién no la mira? Es de la entrañadel pueblo cántabro
L’apunt d’avui, com no podia ser d’altra manera, havia d’incloure un poema de Vicent Andres Estellés (Burjassot 1924- València 1993). Ens adherim amb molt de gust a l’homenatge blocaire a la figura del poeta de Burjassot, un dels grans de les nostres lletres catalanes del segle XX. També celebrem l’organització de la festa Estellès, un
Reprenem la tasca blogaire amb una col·laboració a l’homenatge blogaire al poeta lleidatà Màrius Torres, en el dia del centenari del seu naixement. Una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX, un veritable segle d’or de les nostres lletres. MOLT LLUNY D’AQUÍ Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i
Tant de bo amb un curt movimentpogués treure els malsd’un món tercer,on els xiquets treballeni mals governs regnen a Indonèsia.Com un jardí amb herba,amb brossa que embruta el terra,oblidat de la mà de l’home,en un capvespre amarg,de solitud austera,la pols s’amuntegaen els silencis perduts d’infantesa El so de la pluja aconsegueixesbargir la basarda del silenciangoniós
Els meus poemes a l’Alguer I I en la innata parla d’aquesta terraRenaix tota la grandesa de la història,La seua i la nostra, la de la ciutatAmb muralles ardents que controlenTota una mar d’immensitat llunyana.La terra catalana conserva un racóLluent en les cales algueresesQue transmeten una cultura mil·lenària,I una llengua estimada per poetes i parlantsQue
L’ESPERANÇA I Al jardì dels llentiscles coltives l’esperança posa-la al palm de la mà, dóna-la als vents que la portin al més llunyà corral de la Barbàgia, on pugui florir entre les pedres i la sua limfa gota a gota omplir el temps clar. II Deixa que el tou cor s’alci de la terra de
Aquest és el poema amb el qual participo a la 1a Mostra de poesia d’Alcanar aquest matí. El poeta i amic Tomàs Camacho s’ha encarregat de l’organització d’aquesta mostra, amb col·laboració amb la regidoria de cultura canareva. També s’ha editat el llibre que inclou tots els poemes que s’han penjat al bloc alcanarpoesia.blogspot.com. Em va fer moltíssima
PROGRAMA DE LA I MOSTRA OBERTA DE POESIA D’ALCANAR Dissabte participaré a la 1 Mostra de poesia d’Alcanar que organitza el company Tomàs Camacho. He agafat el seu propi text com a explicació: (Pitgeu sobre la imatge per a fer-la més gran)Ha arribat l’hora de trobar-nos i escoltar poesia.La participació ha estat un èxit. Hem
Avui fa 25 anys que va traspassar Salvador Espriu, un dels grans poetes del veritable segle d’or de les lletres catalanes, el XX. Recordo aquell dia, el 22 de febrer de 1985 justament de nou pel mestratge de Manel Pérez i Bonfill, el nostre professor de sempre. El veterà literat tortosí, professor de literatura castellana
Ja ha revifat la tramuntana de ponent transportant aires frescos de benaurança.Sorgeix el blau arreu d’un poble expectant,vora una mar que ens ompli d’esperança.S’escampa arreu l’olor salada… la marina,i encamina infinites passions ufanes. Sento el sabor de la nit hivernalsper uns carrerons blaus d’aquest poble sai tolerant amb sexes, races… idees.I sento… el soroll d’eixe mar
Fileres de cases blanques s’encaren al migjorn,s’han impregnat d’un blanc nodrit d’afanys,d’immenses sensacions enderrocant fronteresde centúries amb glòries i fallides perennes,amb il·lusions serenes d’un poble encès,que s’enlaira tostemps en època de primavera. M’atreu tant la calç que pinta eixes parets de la història,rememoro de nou uns temps ancestrals,amb històries ufanes que injecten flama a la retina.I eixa blancor d’uns carrers estretsrevifa la vida d’antany i