Ja ha revifat la tramuntana de ponent transportant aires frescos de benaurança. Sorgeix el blau arreu d’un poble expectant, vora una mar que ens ompli d’esperança. S’escampa arreu l’olor salada… la marina, i encamina infinites passions ufanes. Sento el sabor de la nit hivernals per uns carrerons blaus d’aquest poble sa i tolerant amb sexes, races… idees. I sento… el soroll d’eixe mar que m’apropa vivències sonores tostemps, sentiments de melangia que s’enlairen amb el vent. Navego per eixe mar de somnis profunds mentre brollen en mi anhels il·lusionats. I torna el blau a pintar el rostre serè d’un poble que s’agita i que esdevé paradís, si creu amb idees sanes… teixides amb els quefers més nobles del dia a dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!