Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
És el temps de trenar alegries… il·lusions,
eixe temps que ens fa contents
amb anhels brillants, amb esperances
lluïdes, amb propòsits benestants…
I som feliços, amb ànsies compartides
i quefers ben quotidians,
si tot és caliu vora nostre.
És llavors que ens arriben somriures,
i l’oblit complert d’allò que no cal.
I ací rau l’alegria d’amics fidels,
de família amb estima plena,
eixa gent que ens engalana el cor.
I constatem com el temps passa,
com les il·lusions volen accelerades,
creixen els xiquets a pas triomfant,
s’eixampla l’amor per la dona,
es conreen noves amistats,
i el cor creix a pas ben ferm.
I sóc docent, i m’enlaira
la vida adolescent, els seus anhels
i les seues esperances tan vives
i la xerrera ufana que els acompanya,
el seu comfort, la seua estima.
I és el temps per pensar en la terra,
la nostra parla en amenaça constant,
i el gaudi del Barça triomfant
i l’anar escrivint lletres ufanes.
Tot això és VIDA…
la plenitud de tot, que som d’ací,
que som feliços i sentim
l’emoció del viure a cada pas.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
molt encertats!
Que passeu un bon Nadal i unes bones festes, amics, i que sapigueu que apreciem molt l’haver-vos conegut.
Una abraçada per tota la família