Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

16 de desembre de 2010
poesia
0 comentaris

Poema a un jove sitgetà

Un dolç somriure present tostemps
al rostre….  marca un jove ferm,
amb ulls brillants… cara de nen,
cabell castany… llarg… modern, 
vestint texans diàriament
i amb l’anhel ideal d’adolescent.

Manté tostemps conversa ufana,
tendresa als llavis… bondat al  cor,
plaent amistat  i confiança plena,
escolta missatges de consell, 
trencant barreres d’edat i condició,
enlairant il·lusions als quatre vents.

I el blau i grana l’inspira arreu,
i quatre barres li guien l’esperit,
i 

un estel roig a dalt regna…
i en Pau segueix el seu camí a pas ferm,
fent dels estudis el màxim d’una vida,
mentre l’amor juvenil roman omnipresent.

Amb simpatia i caràcter afable
aquest xavalet desperta al viure,
a ell m’uneix una estima reverend…
els seus ideals nobles… coherents,
regust de festa i d’harmonia,
de riure ara i adès… crèixer amb sentiments.

(començat a Venècia, juny 2010; acabat a Campredó, desembre 2010)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!