Emigdi Subirats i Sebastià

Ahir dissabte, al matí, Guillem va marcar el seu tercer gol com a jugador dels prebenjamins de la UE Remolins-Bítem, en el partit que l’enfrontava a la UE Jesús i Maria, els líders de la categoria, i que va acabar amb 1-2 a favor de l’equip deltaic. Durant el partit, vaig dedicar-li el següent poema, escrit des de la banqueta estant. A la foto, podeu veure Guillem acabat de nàixer, amb la seua mama i germaneta.

I al camp, com un jardí amb verda cura,
el blanc i blau captiva de sobte la retina,
i el somni esdevé un color plaent 
amb un  equip ben jove i aguerrit.
Quan l’esperit enlaira l’ànima
i va fent via… en aquest matí
de partit, d’il·lusió, alegria
i passió de xiquets… tostemps.

I eixos passionals anhels d’infant
empenyen envers les alçades.
Els rostres coberts amb un somriure,
la xerrera ufana i els jocs continus,
i la brega permanent que els acompanya,
amb l’esclat de joia a la grada.
Vola una gavina blanca a poca alçada
i el riure d’uns ulls petits agafa el vol.

I en Guillem,  pas a pas, va creixent
i es desviu per l’art de la pilota,
l’esport rei el té captiu i somriu 
en tot moment, i entén la  màgia
quan s’apropa aquell temps
en què el gol ens omple el cor
de batecs accelerats i eterns,
que ens fa més dolç el viure.