“Cinc dies de setembre” podia haver estat el títol de la darrera novel·la d’intriga policíaca escrita per Jordi Sierra i Fabra, si ell l’haguera triat, per assemblar-se a la seua tetralogia anterior sobre novel·la negra, ambientada en l’època franquista i escrita en català. La diferència la trobem en el personatge central, que en les quatre
Equilibri entre fons i forma, entre raó i emoció, entre ciència i art. Sensació d’estar fruint d’una menja substanciosa i deliciosa alhora, que em nodreix i em plau. Llegint-lo em trobe segur que les seues possibles vel·leïtats literàries descansaran sobre una base ferma i no em portaran a móns bellament absurds, un plaer efímer que
Un pare que estima, que encomana la seua saviesa, que aconsella, que mai no imposa res, que encoratja a viure, que dóna llibertat sense oblidar la solidaritat envers la resta de la societat… un pare com cal. L’Eudald Carbonell és un pare tardà que ha escrit una petita obra al seu fill encara petit; petita
(A la imatge de dalt: mapa de la radiació còsmica de fons de microones obtinguda amb el satèl·lit WMAP.) M’apassiona la ciència del nostre cervell, també la d’allò més petit, a escala atòmica, i la d’allò més gran, a escala astronòmica, perquè en les darreres dècades estan avançant de forma increïble en la comprensió del món i de la
Les darreres setmanes he triat, per llegir i pensar, dos petits assajos sobre la qüestió nacional, l’un, “L’Anarquisme, fet diferencial català” –editat per Virus-, i l’altre, “No tots els mals vénen d’Almansa” -editat per El Jonc-, escrits per sengles joves historiadors compromesos, en Xavier Díez i n’Antoni Rico. L’anomenada qüestió nacional és un tema del
Açò va de paleoantropologia i vol ser un resum d’allò que jo he copsat en llegir l’entrevista als professors n’Eudald Carbonell i en Jordi Agustí, membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que ha publicat Empúries sota el títol “L’evolució sense sentit”, versió traduïda de l’original castellà. El meu resum resumit,
El darrer llibre que he llegit s’esdevé en un vaixell d’esclaus africans i per això mateix el vaig triar: perquè em recorda la metàfora que acostume a fer servir mentalment per visualitzar com funcionen les empreses que conec. Però també em donava confiança el currículum del seu autor, un professional expert i sensible als temes
Aquesta reflexió se m’ha acudit en enllestir la lectura casual de dos llibres ben diferents: el clàssic “Laura i la ciutat dels sants” de Miquel Llor i l’actual “Això no és africà” de Marc Serena. El primer, una novel·la dels anys 30 del segle passat, d’estil formal i depurat, sobre la vida d’una barcelonina idealista
Ací us vull presentar el darrer llibre d’en Josep Mª Loperena, que completa la seua bilogia sobre el poder. L’ha editat Octaedro en maig d’aquest 2013. Al primer, “El poder desnudo”, que ja vaig comentar en un article anterior ací a VilaWeb, ens mostra el poder absolut a partir de la història no oficial de
Vull destacar ací la importància de l’assaig editat per Edicions 62, dins la seua col·lecció “labutxaca”, anomenat “La rebel·lió catalana. Notícia d’una república independent”, escrit per Antonio Baños, periodista i escriptor conegut pels seus llibres “La economia no existe” i “Posteconomía”, els quals no he llegit encara. Segons s’anuncia, aquesta “Rebel·lió catalana” és el primer
Aquestes darreres setmanes he llegit –i escoltat- “Estimat Miquel”, un llibre de memòries força especial, editat per Empúries en març d’aquest any, on el nostre admirat cantautor Lluís Llach ret un homenatge íntim al seu estimat amic i poeta, Miquel Martí i Pol en el desé aniversari de la seua desaparició física. Lluís llach hi
Tot just acabe de llegir “El fracassat”, una magnífica obra, editada per Proa, d’en Martí Domínguez, un autor que ben sovint em delecta amb els seus articles i amb novel·les com aquesta. Amb “El fracassat” ens recrea uns retalls biogràfics del pintor postimpressionista Paul Cézanne, precursor de Picasso, fonamentalment la seua ferma decisió de viure
Acabe de llegir el llibre que fou premiat amb el darrer Premi Octubre d’Assaig, “Un antídot contra l’extrema dreta”, escrit per Toni Cruanyes, actual corresponsal de TV3 a París, i editat per Tres i Quatre a la seua col·lecció “La Memòria”. Sense llevar-li el mèrit que té aquest assaig, pel fet de donar-nos algunes claus
Quan vaig llegir el seu “El circo de la justicia” a l’editorial “Flor del Viento” em vaig sorprendre positivament en trobar una persona progressista i sense por a dir el que pensava, contant experiències pròpies amb noms i cognoms (no és fàcil trobar-ne, de persones així). Per això li he llegit aquest darrer llibre, “El
Aquest és el darrer llibre que he llegit i ja us avance que no serà el que més m’agradarà del 2013; almenys, això espere. El títol ens anuncia el to més aviat trist de la narració, amb alguns moments de joia, excepcionals, però. Es tracta d’una obra de Paul Auster, conegut novel·lista, poeta, guionista i