Observar, llegir, escriure

Aquestes darreres setmanes he llegit –i escoltat- “Estimat Miquel”, un llibre de memòries força especial, editat per Empúries en març d’aquest any, on el nostre admirat cantautor Lluís Llach ret un homenatge íntim al seu estimat amic i poeta, Miquel Martí i Pol en el desé aniversari de la seua desaparició física.

Lluís llach hi fa una repassada a l’estreta col·laboració entre tots dos, durant els darrers vint anys de la vida del poeta de Roda de Ter, per crear un seguit de cançons que formaren part de reculls ben coneguts dels qui seguim la seua obra: Ara mateix, Un pont de mar blava, Món Porrera i Germanies.

Lluís Llach ens hi mostra aspectes del procés creatiu, amb força citacions literals de la correspondència entre tots dos protagonistes, on es barregen discussions tècniques, opinions personals sobre el moment que vivia el nostre país i el món, i un doll de sentiments personals sobre la seua salut física i emocional, amb bona dosi d’estima i reconeixement mutu.

El llibre porta, a més, dos discos CD, que inclouen la discografia completa fruit de la col·laboració entre tots dos, i les lletres de totes les cançons.

En definitiva, unes memòries magnífiques per als qui estimem les obres d’en Llach i d’en Martí i Pol, on trobem retalls del treball conjunt de tots dos, de les valoracions i les emocions que acompanyaren la creació d’unes composicions inoblidables. Per als qui ens agraden tots dos artistes de la paraula, el llibre és una sort i una joia haver-lo pogut fruir.

Sempre m’ha agradat Lluís Llach, malgrat que de vegades es mostra massa dramàtic. Ell ho reconeix en aquest “Estimat Miquel” i no li ho negarem; però aquest seu dramatisme poètic pense que ha estat i encara és necessari per connectar-nos amb el món real, per ajudar-nos a agafar empenta i lluitar tots plegats contra les injustícies personals i col·lectives que hi reflexa, i així poder arribar algun dia a les nostres “Itaques”.

Les seues cançons ens emocionen i ens produeixen una catarsi que ens fa més conscients, ens desvetllen el sentit de les nostres vides humils, ens fan més solidaris, més humans. En escoltar-les, ens sentim acompanyats, formant part d’un nombrós col·lectiu apassionat per la llibertat solidària, pel respecte a les diferències naturals entre els éssers i per la eliminació, alhora, de les diferències forçades per l’egoisme dels poderosos.

Moltes de les seues cançons han esdevingut himnes universals, himnes d’amor i lluita, crits d’esperança en un futur millor per a les persones i els pobles del món, envers el qual paga la pena que avancem plegats. I això mateix ens inspira la poesia d’en Miquel Martí i Pol. Gràcies, Lluís. Gràcies, Miquel.

Per acabar, em permet de mostrar-vos uns petits fragments de la magnífica obra poètica i musical que aconseguiren crear tots dos treballant en equip:

ARA MATEIX, Miquel Martí i Pol:

5

¿Qui sinó tots –i cadascú per torna-

podem crear des d’aquests límits d’ara

l’àmbit de llum on tots els vents s’exaltin,

l’espai de vent on tota veu ressoni?

Públicament ens compromet la vida,

públicament i amb tota llei d’indicis.

Serem allò que vulguem ser. Debades

fugim del foc si el foc ens justifica.

                          10

Vam preservar del vent i de l’oblit

la integritat d’uns àmbits, d’uns projectes

en què ens vèiem tots junts créixer i combatre.

I ara, ¿quin fosc refús, quina peresa

malmet l’impuls de renovada fúria

que ens feia quasi delejar la lluita?

Del fons dels anys ens crida, barbullent,

la llum d’un temps expectant i frondós.

                          11

……………………. Lentament

emergim del gran pou, heures amunt,

i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor

i el llegarem, solemnes, a la història.

AL CARRER DELS QUATRE LLITS, Miquel Martí i Pol I Lluís Llach:

…

Però vindran

els nostres atletes que esperem fa temps

i ompliran

l’ample horitzó amb llum de dignitat.

Atletes de la pau, de les idees,

atletes del somni d’un món millor,

atletes del cor fratern, dels sentiments,

atletes del gest bondadós.

Aquests són els qui esperem!

…

EMBRUIX DE LLUNA, Miquel Martí i Pol I Lluís Llach:

…

Més enllà del desig

compartit i esperat per tots

hi ha la terra i la gent

i el goig de no sentir-se

mai sol en el camí

on aprenem a estimar.

TOMB D’ATZARS, Miquel Martí i Pol I Lluís Llach:

…

Quina meravella

si de tant sentir-nos solidaris

tots plegats penséssim

a guanyar el futur unint les mans

quina meravella

si la pau fos l’única eina fàcil

quina meravella

per aprendre a caminar.

PILAR, Miquel Martí i Pol I Lluís Llach:

…

Però a fora, Pilar, hi ha tanta merda, merda, merda.

La merda dels banquers que caguen misèria pels pobres de merda.

La merda dels polítics amb horitzons de merda.

La merda dels nous intel·lectuals amb cervells de micròfon

que des de poltrones llepaires ens manen idees de merda.

…

VINC DE MOLT LLUNY, Miquel Martí i Pol:

…

Vinc a dur-te amb la veu un cant d’esperança

si amb mi el vols compartir.

Tot el que m’espera és el misteri d’un gran mar llunyà

i un horitzó sempre distant

que amb tu serà molt més clar.

Vinc de molt lluny i vaig lluny encara

ple de somnis i llum.

JO HI SÓC SI TU VOLS SER-HI, Miquel Martí i Pol I Lluís Llach:

…

Jo hi sóc si també vols ser-hi

tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han de dut de molt lluny.

Pel plaer d’un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l’art de viure

poder conviure

el somni d’un món més just.

Tens les mans, tens el cor,

tens les claus per obrir l’horitzó de llum.

…

Serem sols un país lliure

Si som lliures els seus fills,

…

VULL SOMIAR EL DEMÀ, Miquel Martí i Pol:

…

Pobres atribolats

plens de desfici i d’estrés

on anireu quan arribeu

al trist enlloc que entre tots heu creat.

…

Vull somiar

el meu demà

ple de la força

i el goig d’estimar.