L’estiu, les vacances, és temps de llegir i viure. A qui ens agrada llegir i escriure, això també és vida per a nosaltres. Passejar a muntanya o vora mar de bon de matí o a boqueta de nit, sol o –millor– acompanyat de qui estimes, amarar-se dins la Mediterrània o en una bassa d’aigua neta
Des de les comarques del sud del país observe i escolte amb molta atenció i –per què no dir-ho– enveja els moviments dels nostres germans del nord que tenen a tocar l’exercici del dret democràtic de l’autodeterminació, un dret bàsic que hauria de ser possible practicar de forma normal en un Estat democràticament normal; però
Portem vora quatre dècades d’estafa democràtica. Trencar l’encanteri de l’anomenada “Transició” espanyola ens retorna a la realitat de la transacció entre feixistes violents i demòcrates porucs d’aleshores; concessions vergonyants d’aquests darrers a l’extorsió dels altres, la qual, “per a més inri”, encara continua. Com a mostra, tenim la fatxenderia dels hereus dels primers, que ha
“La pretensió central de la ciència és comprendre la realitat. En aquesta declaració apareixen ja dos conceptes fonamentals: realitat i comprensió. El tercer, necessari perquè els dos primers es relacionin entre si, és l’observació. Els límits de la ciència estan marcats per tres hipòtesis que afecten els conceptes esmentats, ja que aquests s’influeixen circularment entre
“El missatge que ens arriba és massa elemental: “el dolor és sempre dolent i sempre evitable” … L’acompanya un valor “invisible” de recomanació de recerca de medecines a qualsevol preu quan es presente el dolor. No obstant això, hem de saber que els dolors físics, psíquics i socials són imprescindibles per a una vida sana.
SALUT: Segons el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976), salut és la condició d’algú que viu la vida de forma autònoma, solidària i joiosa. És l’estat de qui gaudeix de la vida. La definició que encapçala l’article pense que és força encertada. Tots els qui per mor de l’edat lluïm cabells
La immediatesa i la baixa qualitat de les notícies que ens llancen els mitjans del sistema són com els arbres, la fullaraca, que no ens deixen veure el bosc, el fons del que ens està passant realment a nosaltres i als altres germans del planeta. La necessària perspectiva, per assolir aquest coneixement de causa de
[Heroi o heroïna: Persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia. Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. Honor: 1. Qualitat personal que porta a l’estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.
Amb motiu del segon aniversari del seu traspàs, ha eixit publicat el segon llibre pòstum del nostre estimat José Luis Sampedro, “La vida perenne” (Plaza & Janés, 2015), un breu assaig filosòfic que vol resumir-nos el seu vessant més místic. Una mística de peus a terra. … La idea d’introduir la immortalitat en l’ésser humà condueix
Sobirania, autonomia, dignitat, dret de decidir, respecte a la nostra majoria d’edat, llibertat… tot és la mateixa cosa. Quan hom parla de sobirania, normalment es refereix a l’anomenada sobirania popular, que en un sistema de llibertats formals com el nostre (més teòriques que no pas reals) gairebé es redueix a votar als partits legalitzats cada
…Qualsevol persona amb curiositat científica podrà satisfer-la, i qualsevol pintor podrà pintar sense morir-se de fam, no importa com de meravellosos siguen els seus quadres. Els escriptors joves no es veuran forçats a cridar l’atenció mitjançant “bunyols” impressionants, fets amb la intenció d’obtenir la independència econòmica que cal per fer obres monumentals, amb la qual
Les dades científiques apunten cap a la desaparició, durant l’actual segle XXI, per l’activitat destructora dels homínids, de vora la meitat de les espècies de plantes i animals que encara ens acompanyen al nostre meravellós i, fins ara, únic planeta on es desenvolupa allò que anomenem la vida. Aquesta és la qüestió de la qual
Ens convé conèixer una mica millor la rècula de comediants, bocamolls, pocavergonyes i aprofitats que omplen el món arreu on mirem i també en el seu vessant mèdic no científic. Si som massa càndids i no hi parem atenció, podem sortir ben escaldats, en la nostra butxaca i, el que és pitjor, en la nostra
Tot just he enllestit “Herbari. Viure amb les plantes”, una monografia, la sisena, publicada per la revista Mètode en 2012. Com a lector de la revista, vaig rebre’l puntualment; però, com que quasibé coneixia el seu contingut, vaig decidir ajornar la seua lectura per més endavant. Es tracta d’un recull d’articles publicats per Daniel Climent
Diuen que “menjar i rascar, tot és començar”. Prou que sabem que les multinacionals i les grans superfícies de distribució i botigues de franquícia estan acabant amb les petites i mitjanes empreses i amb el petit comerç. Però fem (i m’incloc) ben poca cosa per capgirar la situació. Sóc conscient del fet que ens trobem