tempus fugit

Bon dia!, moixeta, a la mínima que algú t’obre la finestra i els porticons, sense esperar que subjecti el “canet” a la peça clavada a la façana ja estàs a l’aguait de tot el que passi davant teu fins que, tipa d’aguantar el tipus, venint-te’n l’avorriment, d’esma doblegaràs les quatre potes per ajeure’t damunt l’estret ampit finestral ara fent d’observadora, ara fent-te arribar becaines.