tempus fugit

Van ben bé pescar-te amb un casolà volantí…, un cop en terra damunt del moll, brutalment van colpejar-te i tot d’una girar-te a l’inrevés…, després durien cuinar-te menjar-te i…, per no ofendre la teva memòria, deixarem aquell clàssic final de frase escatològic que arrenca rialles de la canalla i dels ganàpies, tot i que m’agradaria saber si, en revenja, almenys cap a l’autor del teu decés, aconseguires fer-li venir, ni que fos de manera passatgera, un d’aquells mals de ventre que ens amarguen el dia i a vegades l’endemà.