a un eixerit cantaire
8 d'abril de 2022
0 comentaris
En mig de les velles teules de la canal, no saps com destaques tu i la bella piuladissa que, alegrement, et surt de l’ànima.
En mig de les velles teules de la canal, no saps com destaques tu i la bella piuladissa que, alegrement, et surt de l’ànima.
Agotzonats damunt les fràgils potetes, arraulits, encongits i tal vegada acollonits, així esteu la mitja dotzena dels membres de la colònia de coloms damunt del vell teulat suportant inusuals primaverenques baixes temperatures degudes, qui sap si, al també embogit canvi climàtic.
Sempre que l’arribada de pols procedent del Sàhara ens cau al damunt, no sé si amb picantors o sense d’ulls, tu també moixet, com tants i tants mortals, ets un lleganyós que a falta de col·liris alleujadors, quan creguis convenient amb la poteta llepada ja et desenlleganyaràs.
Pel recorregut i cales del port de Maó, sobrevolant, passejant o aturada ets l’au més nombrosa i la més xisclaire rere les barques de pesca retornant al siti de l’amarrament la qual cosa fa pensar que tu, gavina, quan a cercar-se la vida es refereix, ets la mestressa del lloc perquè sovint pardals, coloms o
De la varietat d’agrós tu ets un de blanc damunt d’una gruixuda corda d’amarrament sempre gronxada pel moviment de l’aigua. Demostres estar amb el cos equilibrat i en plena forma física i mental en alerta per escometre utilitzant l’afilat bec per atrapar l’innocent lliscós i bellugadís peix que gosi passar-te per davant.
Suposant que a hores intempestives, moixeta, tu també t’has empassat l’apassionant lectura del llibre ara deixat aquí, ara deixat allà, ¿trobes que algun dia robots de vida artificial intel·ligents de casolans fèlids sortiran al mercat consumista de mortals acomplexats o, de desacomplexats i avorrits alhora?
Així de perfil i de reüll apareixereu dins la xarxa; llàstima que no sàpiga l’adreça del vostre correu electrònic per enviar-vos l’enllaç.
Un bon dia, algú et va col·locar el collaret d’estil “rococó” que amb tota seguretat els primers dies rebutjaries per pesat i qui sap si també per carregós fins que, sotmès al cèrcol deixaries de pensar-hi en ell, però, no deixis de pensar que, qui te’l va posar, ho va fer per amor i de
Esforçant-te a aparentar despert, no t’has adonat que la pupil·la i l’iris de l’ull esquerre, esmunyint-se cap amunt, t’han deixat només visible part del groguenc globus ocular. Esforçant-te a aparentar despert, per l’escletxa de les gairebé closes parpelles, amb prou feina un bri de negror de la pupil·la dreta aparenta sobre vigilar tot allò que
A certa distància no aparentes l’edat que ja deus tenir. A certa distància de molts objectius de la mirada, segurament passes estones i estones tafanejant rere les parets seques encercadores de la tanca que habites. A certa distància tot d’una captes si qui transita per l’altre costat és persona habitual, coneguda o nova. A certa
Perfecte!, ara que ja esteu totes les tórtores ben col·locades damunt del cablejat elèctric, només ens queda esperar poder captar l’espectacular col·lectiva aixecada del vol sense cap topada entre vosaltres acompanyada, això sí, del compassat sonor repic alat del vol.
Moixeta, acostumes a trobar el teu lloc per fer la migdiada al meu costat i si la meva és llarga, la teva és llarguíssima…, avui, però, no passis pena doncs només t’he destapat per fotografiar la catxassa amb la qual t’esperes fins a l’hora de sopar per treure el cap i voltar per la casa
Aquest divendres, “la gatera” emprenyada, cedeix l’espai a la queixa pública de Xavier Roig: (Nota: Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest
Ets veí dels meus dos gats, a casa teva guarniments per Nadal mai t’han faltat a diferència de casa d’ells que mai n’han tingut, són coses del tarannà dels que vivim dins les vostres respectives llars, maneres de ser que, vosaltres, alliberats del tot i de tot com sou, amb felina arrelada condescendència tolereu. Gràcies
Moixeta, sé que tu també, tens predilecció per aquestes mantes, ja que, quan alguna surt de l’armari, zas!, en un tres i no res t’hi fots damunt; avui, a cau d’orella t’he de dir que també les estimo pel fet de recordar la seva “adquisició” durant algun dels trajectes marítims de joventut per una breu