tempus fugit

Moixet, d’ençà que la moixeta terrassenca estiueja a l’illa que estàs enfeinat, d’allò més, controlant-li la sinuosa presencia captivadora un cop s’ajeu a l’ampit del finestral.

Tant  la persona que atén les seves necessitats com jo em reocupo de les teves, ja ens agradaria poder mesurar la profunda intensitat de l’intercanvi de mirades i pensaments que teniu, doncs, coneixent-vos com us coneixem, diu ella que la moixa és una figaflor i jo ja l’hi he fet saber que tu, amb estranys ets un cagat, segur que ens faríem un tip de riure per la grandària candidesa de tot plegat.