Cuereta eixerideta, aquesta primavera, ben bé, a tu també t’ha sorprès, només cal veure’t, en lloc d’anar volant, l’estirada actitud i velocitat de la marxa quan camines arran de terra evitant així, segurament, la fredorada de transitar per l’aire durant l’enganyosa primavera entestada a apalancar-se, vés a saber fins quan, dins de tramuntanals ventoleres i
D’extrem a extrem del teu cos, tenint en compte la mida de cada una de les rajoletes de la vorera del carrer, 7 cm, qualsevol pot amidar, moixeta, que la llargària que fas només li falten 10 centímetres perquè arribi al metre de longitud. Si bé això no serveix de gaire perquè altres qüestions, per
No és que et deixis fotografiar a plaer, de fet, exemplars com tu us escapoliu a la velocitat de la llum quan capteu la presència d’algun ésser pels voltants. Tu, el motiu no el sé, has esgotat el cercle vital i, orbitant el teu flexible cos, t’has deixat anar (o alguna mà t’hi ha posat)
Ben enquadrat rere una barana, et preguntaràs que cony fem alguns éssers humans col•locant-nos una mena d’antifaç que, enganxat als ulls per uns moments no deixa de mirar-vos. Bé, en primer lloc aclarir-te que vosaltres també formeu part de les espècies del planeta en qualitat d’éssers animals i, en segon lloc, la fascinació que desperteu
Als matins, dins d’un horari prest, surts i camuflant-te en la vegetació i rocam de la riba del port, avui t’he enxampat, en primer lloc, fent les teves necessitats fisiològiques i després esperant, qui sap a qui esperaries veure aparèixer en moviment per damunt les voluminoses masses de pedra que formen el racó d’aquesta petita
Amb una plantilla d’okupes com vosaltres, definitivament donaré d’alta l’empresa en l’apartat de cooperatives i ja us espavilareu amb la liquidació de les quotes a la seguretat social. Per altra banda, a més a més, en la propera liquidació de beneficis us descomptaré el cost d’un nou seient que substitueixi el tamboret on ara m’heu
Féu patxoca i no sé si us van pelar per suportar millor la calor o per controlar puces i paparres Si va ser per la qüestió climàtica, quan us afarteu d’acumular vitamina D, ben a prop teniu l’ombra i si la causa es parasitaria, com que no han xollat un pèl del cap, si algun
Bruna, aquest poema après a l’escola, aquella que no hi havia cap llibre d’estudi en català, només d’esquitllada en el de “LECTURA”, una poesia o dos perdudes en alguna pàgina segurament per allò de dignificar-nos com a poble, aquest poema, repeteixo, animalera com sóc, em devia impactar de per vida perquè tot d’una, i a
No sou els tres reis convertits en gats per un encanteri d’aquest gelós rival que teniu, el Para Noel, ni tampoc sou els tres cadells dels tres tristos tigres del travallengua, senzillament sou tres sant climentins moixos damunt d’una paret seca menorquina veient passar els dies i la nit a vegades avorrits, a vegades divertits
Bon dia, moixet, com que el protocol d’ocupar el lloc de tafanejar ja l’has complert, ara ajeu-te i comença a xafardejar a tot déu i deessa que passi pel carrer i, aprofitant l’escassa concurrència de vianants perquè no hi ha cap botiga ni bar ni forn, ja saps que, becaina rere becaina sense que ningú
Vinga va, moixeta, fent-te cas a la teva desmenjada lògica, avui dedicat a l’unionista i estrellat que no estelat europeista Josep Borrell, nascut a La Pobla de Segur però format a la Politècnica i Complutense de Madrid qui sap si per fugir de l’adoctrinament separatista, sortiràs al bloc al costat d’Albert Einstein traient la llengua
Posaria la mà al foc que vosaltres, els equins, ens doneu mil voltes als humans en allò de copsar i entendre la intríngulis del nostre pensament; què si no hagués fet que, apropant-te a poc a poc, t’aturessis uns segons permetent-me de fotografiar-te abans de rebre les carícies, amoroses i de tot cor, al damunt
Habiteu en la riba denominada “s’altra banda” del privilegiat port natural de Maó, en una zona a més a més, de xalets modestos i luxosos on de mica en mica augmenten les persones que decideixen de viure-hi tot l’any, per això, ni l’aigua ni el menjar ni un lloc on aixoplugar-vos no us faltarà. Se
Moixeta avui veig que tu també, fent la matinera ronda, t’atures una estoneta per impregnar-te de l’escalfor dels primers raigs del sol que sempre són ben trobats quan la humitat, nocturna i diürna, fa estralls damunt qualssevol ser amb esquelet, fins i tot la teva ombra, lliure d’ossamenta, sembla donar-se’n per contenta.
No em miris de reüll que t’he enxampat. Qui sinó vosaltres, sou els primers a prendre mesures quan s’apropa el fred? Qui sinó vosaltres, dins qualsevol capsa de cartó esmitjada en fareu l’ocupació? Qui sinó vosaltres, obligareu a la tòtila que us alimenta i acaricia, afanyar-se a cercar retalls de roba vells que us facin