tempus fugit

Moixeta avui veig que tu també, fent la matinera ronda, t’atures una estoneta per impregnar-te de l’escalfor dels primers raigs del sol que sempre són ben trobats quan la humitat, nocturna i diürna, fa estralls damunt qualssevol ser amb esquelet, fins i tot la teva ombra, lliure d’ossamenta, sembla donar-se’n per contenta.