T’estàs fent gran; dia a dia el borrissó de pèls blancs avancen damunt els de color bru; diabètica arran de l’extirpació d’un tumor benigne, cega al cent per cent, cerques els racons del pati on saps que els hiverns sempre hi toca el sol. Una punxadeta d’insulina al matí i una altra a la nit,
Com una sageta aquàtica, aparentment sense malícia, trenques les aigües de la zona humida amb rostre inexpressiu però, tot d’una, l’aparent mancança de dolenteria desapareixerà quan una ràpida capbussada t’obligui a trencar el pacífic rumb per anar cap a la captura de la presa que, per una estona, t’ompli el pap.
De fet desperteu més d’un sentiment profund i concret: DE PÀNIC, per qui en carn pròpia ha rebut una picada vostra i s’adona que és al•lèrgica al bocí de verí que li heu fotut. D’ADMIRACIÓ, per ser-nos conscients que l’estricta organització comunitària on totes a l’una hi esteu d’acord, us fa rutllar fins a l’últim
No sou el trio dels germans Marx, encara que de vegades, el sofà de casa sembli el famós camarot d’Una Nit en l’Òpera. Tampoc sou el de les Tres Germanes de Txékhov encara que de vegades, a causa de la ceguesa, la del replà de l’escala estigui farta o avorrida, o la del mig, quan
Per la forma roscada que adoptes quan dorms, amb els ancestres menorquins que t’acompanyen, de ben segur que en lloc de ser un somiatruites, per allò del mimetisme culinari, seràs tot un feliç somia ensaïmades.
Ja no m’acosto més…, quiet!!!, no et moguis i atura l’instint d’aixecar el vol que el zoom miraculós i relativament potent de la càmera, farà que l’esvelta i elegant figura què t’ha dotat la naturalesa, quedi enregistrada en un primer pla dins del cartutx digital perquè algun dia, com el d’avui, rodi discretament per algun
Tu, amb les de la teva espècie ovina, fas honor a la saviesa de la dita de l’encapçalament. No et queixaràs de l’herba que dins les tanques menorquines a bastament remugues sobretot un cop passat el període de sequera estiuenc obrint el pas a què les quatre gotes de pluja i les característiques dosis d’humitat
Sense ser-ne d’insolent, amb insolència, t’apropaves xino-xano al compàs del so de cada una de les quatre peülles que harmònicament domines trepitjant a terra. Alhora, feies respecte i paüra però…, renoi!, en apropar-te fins a tocar oferint amorosament la llarga dura i vellutada testa acceptant les carícies, totes les temences s’esvaïren deixant pas a la
L’íntegra grisor del teu pelatge, en cap moment fa pensar que siguis de tarannà gris com el que a vegades succeeix amb algunes persones públicament famoses com les polítiques, artistes, poetes…, sovint de trajectòria grisa, clar que tot depèn de l’escala de valors que condiciona a qui fa la valoració, només faltaria! Tu, moixa, sàvia
A l’espai de la gatera del bloc, no hi podies faltar tu, rata o ratot, ni que fos amb la -perquè no- artística imatge del teu cos esclafat de fa dies damunt del sòl d’un camí rural. Tu, rata o ratot, com els gats i altres bestioles de l’entorn, triscaves pel terreny gaudint i cercant-te
De bon matí enxampada fent les teves necessitats, eres l’albina del barri. Pel passeig del mirador de Cales Fonts, juganera perseguies coloms, sargantanes o alguna panera endarrerida a entaforar-se pel clavegueram. Després de tres o quatre dies, aferrada a un tronc de morera o lloc visible del passeig, podien veure’s, amb l’avís de DESAPAREGUDA, la
Tu, eixerit cadet, vigilà bé la porta de la teva dreta que la veterana de la casa, a sota teu a la foto, ja controla la que tens a l’esquerra, i jo, enfeinada a no fotre brot, contemplant la posada en escena, encara vaig tenir temps de cercar la càmera per fer-vos la foto que
Ben bé et juro que si no fos perquè aixecar-me de qualsevol lloc -i ja no dic del terra- no sabria senyalar quina part del cos és la que funciona sense notar reuma o artrosis establert, ara mateix, m’ajauria al teu costat i deixaria, emulant el teu “tot se me’n fot”, que el temps i
No hi ha racó del pati on no fiquis el nas. No hi ha rústic i precari mobiliari del minúscul verger, que no coneguis les possibilitats d’entreteniment que t’ofereix, però noi!,allò que més t’agrada és tafanejar l’interior del safareig que, si està buit, no t’hi penses a fotre’t dins i si conté aigua, temorós de
Un dia vas tenir l’amabilitat de deixar-te fotografiar. El registre de dades de la toma de la càmera digital, sense especificar el lloc, diu: data de captura 27-9-2014, per la qual cosa, tu com jo sense veure’ns, cadascú al seu lloc de residència ja hem embellit gairebé quatre anys. Moix o moixa, espero que sense