Fent-te el desmenjat com aquell que no li va la cosa, no perds fil del què diuen per la tele tot i que, en el fons t’avorreix d’allò més tanta contradicció…, indecisió…, que, en el fons, a tanta gent fereix. Els uns, ara això ara allò, amb cara d’emprenyats sobre quatre ratlles rere el nombre
Domines baranes teulades i tot tipus de talaia que permetin d’estar alerta o tafanera per, si et ve de gust, assetjar aus o insectes, clar que també, estoicament, deixes que algú se t’apropi per fer-te una carícia que, condescendent, agraeixes aixecant-te amb la cua en erecció tot obligant a la mà que t’acarona que torni
Prèviament, peti qui peti, els divendres al bloc amb etiqueta de “la gatera” sempre seran vostres perquè cap mal de cap, de ràbia o atzucac amb què ens trobem dins dels territoris enllaçats per la llengua, són mereixedors de substituir-vos. Moixet, segurament estaràs força estranyat de la flassada que t’has trobat damunt del llit amb
No facis cas, moixeta, si últimament a casa teva les notícies de televisió i espais de tertulians informant i debatin sobre un petit país català de parla com la que tu entens, tenen més presència que d’altres programes despreocupats d’allò més. Si tot passa i tot queda, com deia un poeta sorià, tu no deixis
Quin despit! Ja veus tu moixeta com les gastem els humans, a vegades malparits no és la paraula doncs les mares mai tenen culpa en portar criatures al món que més tard, quan un poder fàctic les utilitza, van per la vida de prepotents, intolerants i preservant lleis de dubtosa moralitat demòcrata. Un dia va
Ja sé que senyeres, rojigualdes, barres i estrelles, falç i martell damunt roig i fins i tot, que ja és dir, l’A i el cèrcol blancs amb negre fons, us importen una merda, però el que també sé i vosaltres no sabeu, és que pel sol fet d’estar sota el meu aixopluc, com us deia,
Diuen que ets la moixeta de ningú, que campes per ací i per allí apalancant-te -com aquest és el cas- allà on reps carantoines i alimentació sense que mai et falti un petit cossi amb aigua. Però també diuen, i això tu, moixeta, no ho saps…, o sí?, que aquesta casa que t’acull, ja venuda
Mira tu, cercant per la xarxa he trobat l’entrevista feta a Joan Francesc Mira, traductor de Dant, o Dante en el castellà de la capsa del supermercat on tan a gust et trobes i, com que a més a més, també a la pantalla de l’ordinador remenant, ha sorgit el text Rambla escrit pel mateix
A Menorca, aviat s’acaba d’haver de discernir sobre quin diari local, als matins, desplegaràs damunt la taula. La presencia als quioscs de la premsa diària local existent, comença i acaba amb l’oferta del Menorca, això sí, l’entranyable “es Diari”. La informació local del dia, la de l’exterior o la de l’estranger, com tots els diaris,
Ja fas bé de passar de llarg del consell del grafit que això de prear la paüra pròpia, no casa gens amb vosaltres els felins, més aviat és cosa dels humans, és, per qualificar-ho planerament allò que se’n diu ser masoquista de mena.
No t’encaparris gaire si veus transitar més persones del normal, pensa que al capdavall del carrer hi ha un gran mirador i tres baixades a la cala plena de restaurants amb taules parades i braços oberts frisosos de rebre’ls, això vol dir que un cop atesa la clientela, segons d’on bufa el vent arriba aquella
Amagat i poruc rere l’ampit de la finestra que dóna al pati, va enxampar-te la persona que tu consideraves aliena a l’habitatge i, ben pensat, tal vegada podríem activar el lloc transformant-lo en l’escenari d’un petit teatre de titelles on tu, dins de la companyia, t’encarregaries de ser l’assistent que fa la feina de treure
Com que el magnetisme cap als felins s’inicia des de la minyonia, mentre dura la delera de saciar el desig d’acariciar-los, totes les joguines, patinets, nines, pilotes, deixen de ser i, com que en aquest bloc els divendres, els gats tenen preferència, penjo una imatge d’avui i de sempre, evocadora dels records d’infància dels qui
D’estar sempre arreu i enlloc, no t’immutes ni pel pas de vehicles ni de gent, i com que saps que, “del maig a la meitat, l’hivern acabat”, finalment t’has deixat caure sota un florejat rajoler decorat de fons. Amb aquesta calorada, no saps com entenem que no estiguis per res més que no fer res
Aguaitar, mirar, observar…, és el que té l’instint i, a més a més de vigilar, vigilar al que vigila.