Menys emprenyador que el mosquit i de bon tros menys temut o fastigós que la panera o la rossa, aquest escarabat que diuen ve d’Amèrica, de tant en tant tu, mena de llagosteta de secà, saltironant, saltironat, també ens visites als pobles, i com aquella que vol presumir de volum, generosament t’has palplantat al costat
Traient-me la llengua, ara no sé si ets una contestatària usuària de pírcings ideòloga de l’enfotisme i per tant t’enfots de mi, o potser ho fas per rebel•lia maleint l’acció humana que un dia decidí fer-te un marcatge fixant-te en cada orella una peça de plàstic numerada, ancestral mesura de control segons la Viquipèdia on
Tendrament retingut, gairebé sovint gaudiràs captiu entre els braços del menut de la casa, i si tot va com per naturalesa ha d’anar, el nen que d’aquí a uns anys serà un home (esperem que de bé), un dia o altre com a mínim se l’hi humitejaran els ulls per la teva absència i tu,
T’han tret a fer un tomb pels voltants d’on vius. Se’t veu ben ensinistrat doncs sense cap lligam de cuir, de baules o de virolat cordó trenat, et mantens feliçment submís al costat de qui segurament et mima i t’alimenta, actitud tot al contrari de la gosa de casa que sense anar lligada, se li
Disculpeu l’escatològica i presumptuosa qualificació (que tanmateix teniu) del títol de l’apunt, ja que, de fet, també sou tres dignes corbs marins observant atentament dempeus al damunt d’un pantalà, el moviment de les aigües del port però, com que a mi se m’escapa capir allò que tant us interessa, no puc més que pensar que,
Moixet, cada vegada que et veig somnolent amb els ulls tèrbols i vidriosos ajagut al costat del vell cendrer publicitari del Pernod, se m’acut que si Picasso et fes un retrat, tu també passaries a la posteritat com “l’embruixat de pernod”, en al·lusió al famós quadre del malagueny arrelat a la ciutat Comtal, client habitual
Ui!, sí, mira-te’ls, semblen dos pacífics felins adormits incapaços en sa vida i durant les vint-i-quatre hores del dia de trencar un plat…, llàstima que més d’un matí no et trobis amb la sorpresa de plantes regirades i alguna sargantana escuada i esventrada gràcies a la nit de vetlla i cacera d’aquest parell de consentits,
S’ha de reconèixer que estem en una societat tan complexa per desigual que, a vegades, fa feredat pensar en quin cantó, vulguem o no, estem- Tu, Bruna, malgrat la insulina dependència, no pots dissimular en quin cantó, paradoxalment, creus que vius. Rodejada de comoditats, sembla que cap malson et destorbi la mitja diada. Jo, sort
El trio de la benzina. Els tres tenors. Tres eren tres les filles del rei. Les tres bessones. Els tres llancers bengalís. Els tres mosqueters…, i així una munió de triumvirats literaris reals o de ficció. Ara bé, dins del regne animal, tret d’Els tres porquets, en aquests moments de cap bestioleta, cap no em
Ja em diràs que cony t’atrau l’atenció perquè estiguis a l’aguait acreditant la condició de felí caçador…, tant pot ser del tipus rèptil o del plumífer, però veient-te el posat relaxat amb què mires, tot fa pensar les poques possibilitats que creus tenir d’enxampar la bestioleta en qüestió.
Amb els parabòlics pavellons auriculars que la natura t’ha dotat, totes i tots de la teva raça de ben segur que tindreu la prioritat de captar –quan algú decideixi fer-ho- els primers senyals d’intel•ligència extraterrestre si no és que, abans i d’una hora lluny, ja els haguéreu ensumat doncs, a excepció d’algun altra espècie de
Malgrat el que digui el refrany i per molt que tu, moixeta, encara reivindiquis repapiejar-te al damunt, ja està decidit!, fora flassades d’hivern de cadires i sofàs. Una bona espolsada per llevar pèls, pols o engrunes i cap al tambor de la rentadora que, gira que girarà, farà la resta de deixar la roba neta
Quina meravella col•locar al cercador d’Internet quatre característiques i en quatre segons aparèixer el tipus d’ocell que ets amb tot tipus d’explicacions. Quina meravella cercar a les imatges de Google i aparèixer desenes d’aus congèneres teves assabentant-nos de mil i una característiques pròpies i dels voluntaris o forçats indrets on és trobeu. Quina pena, mesquineta,
Moixet, ahir que de bon matí van sortir les cinc cartes a mandataris europeus que L’ASSOCIACIÓ CATALANA PELS DRETS CIVILS demanaren féssim com acció col•lectiva en defensa dels drets humans per aturar el mal son de la repressió de l’Estat espanyol contra tot el que faci olor de llibertats com la del dret a decidir
Cuereta eixerideta, aquesta primavera, ben bé, a tu també t’ha sorprès, només cal veure’t, en lloc d’anar volant, l’estirada actitud i velocitat de la marxa quan camines arran de terra evitant així, segurament, la fredorada de transitar per l’aire durant l’enganyosa primavera entestada a apalancar-se, vés a saber fins quan, dins de tramuntanals ventoleres i