Ben adormit amb posició enroscada, ets tal qual una ensaïmada ben enfarinada de sucre en pols, fins i tot, les anelles de color de la cua, semblen assenyalar la quantitat exacta de porció perquè l’àpat del dolç berenar o postres que tu recordes, no resulti embafador.
Auto massejant-he el cos per les formes arrodonides, et quedaves a gust pendent de la carícia de qui s’apropava a saludar-te. Això passava durant la teva estada al poble quan tot d’un vas adonar-te’n dels avantatges del disseny antic del seient dels bancs públics al Passeig de La Miranda de Cales Fonts, ara, malauradament ja
No pensis que, perquè siguis de prim ferro colat pintat de negre antioxidant, no mereixes el tret fotogràfic d’alguna enderiada en fer-lo quan veu l’animalet que tu representes. T’han exposat, esperant que alguna persona et compri, al magatzem de productes del i pel camp i, qui sap si un dia o altre quan tu, fitxat
Seriosa, encuriosida, temorosa, ben parapetada rere el llarguerut test dels geranis del finestral, no se t’escapava ningú que passes pel davant. En acabar la temporada, els porticons, tancats, delataren l’habitacle buit i no saps quin greu em sap no tenir un número de connexió telepàtica, més que res, per assegurar si allà on anares a
La curiositat de saber el que ha passat, està passant o passarà, no només és facultat de qui faci anar l’ordinador, si més no, això és el que es desprèn de la imatge. Qui té animals de companyia sap ben bé que dins l’oficina domèstica, encara que no ens ho pensem, les bestioletes, neguitoses o
Sembla que haguessis baixat del pedestal i qui sap si tal vegada ho has fet- definitivament- per recordar-nos que, això d’idolatrar éssers vius o morts, elevant-los dalt d’una peanya, massa vegades acostuma a ser el parany dels poders fàctics que, en la temença de perdre domini, sempre alimenten l’estupidesa i el fanatisme per salvaguardar l’esquena.
De la foto, 20-2-14, ja fa ben bé més d’un parell d’anys. Per la manera de caminar se’t notava que estaves fet un nyap, i quan vas estirar-te al banc al cantó on el sol, tot estrenat el dia descarregava calor, vaig pensar – mira!, un altre que també està atapeït de reuma. Com que
Ben repapats damunt la paret seca i, dins i fora de casa ben apeixats, no per això si un ocellet o sargantana despistats s’apropen, us desdireu, és més, malgrat no tenir-ne ganes, ni que sigui per quedar bé entre vosaltres, de ben segur que, felinament, a l’un i l’altre, el foragitareu o atrapareu.
Sortosament, aquest exemplar d’au, enguany se n’ha sortit de la cacera modalitat de filats, autoritzada dins del període hàbil que comença el 18 d’octubre i acaba el 31 de gener segons s’informa en el BOIB, La percepció del fet que el temps de viure d’algunes espècies d’animals és breu comparat amb el dels humans, no
Amb el cartell que tens al damunt, tu, exonerada de tota responsabilitat pots dedicar-te a allò que més t’agrada com, per exemple, veure qui passa pel davant o entra i surt de casa puix que, mentre t’acaronin o facin una moixaina, independentment les intencions amb la resta del domini, a tu, ja et semblarà bé
Tu, moixet, no tens cap mena de cautela per amagar la flaquesa de la tafaneria. Amb una deixada anà del cos per acomodar-te’l, separes el cortinatge que discretament garanteix la invisibilitat de l’interior i que alhora, mantes vegades, nosaltres els humans utilitzem d’escut amagatall quan, com tu, xafardegem l’exterior.
Ets un moix o moixa eivissenc que a principis dels 70 t’ajeies ben bé al mig del carrer de vianants tot veient passar la gent amunt i avall pel teu costat. Era època estival de vacances i qui més qui menys, com tu, quedava atrapat per l’estètica gens sofisticada dels hippies que habitaven o passaven
Vés a saber la relació que hi ha entre vosaltres, és a dir, si teniu parentesc de primer grau o senzillament sou una parella de fet, la qüestió és que gairebé sempre a s’hora baixa esteu a la mira i guaita de tot el que passa per davant del vidre entelat de l’alè que dia
A poc a poc, amb les orelletes inclinades submisament davant de males cares, t’has convertit amb el rei del mambo. Estaves deixat anar de la mà, vés a saber de qui, dins del recinte del Talatí de Dalt seguint als qui el visitàvem fen marrameus reclamant menjar i carícies però, l’endemà d’un dia i nit
Déu n’hi do l’ostentós collaret que t’han plantificat. Això sí, d’una ullada està garantit de saber que tu ets tu, sense confondre’t amb cap dels altres moixos negres que habiten el poble i, qui sap si més d’un, en lloc d’alegrar-se de no lluir fornitures feixugues, enveja la teva distintiva dissort de suportar-ne una.