<<La ràbia, ira o enuig és una emoció bàsica que serveix per a lluitar contra allò que trobem injust o indignant i per a defensar allò que trobem just i que estimem. Com la por, fa concentrar l’atenció en l’objectiu i posa les capacitats personals físiques i psicològiques en estat d’alerta. A diferència de la por, indueix a actuar o atacar (en
De primer antuvi, quan el vaig veure a la llibreria, me’l vaig emportar. Coneixia i m’agradava l’autor, coneixia i em trasbalsava el tema, i finalment el vaig desar per a més endavant. Pensava que en tenia massa referències i vivències, per lectures i per experiències de la meua família de llauradors. Nosaltres teníem un tros
Si em permets que te tutege, Fernando, vull dir-te que et felicite i t’estic molt agraït pel teu coratge en compartir amb tots nosaltres fets, emocions i pensaments íntims de la teua vida; experiències privades, tant felices com doloroses, que tens tot el dret a servar-les en silenci, les quals finalment has volgut publicar per
L’atur, el sous de misèria i el no poder triar feina són circumstàncies que suposen una pèrdua clara i intolerable de la sobirania individual. L’anomenada Renda Bàsica Universal és un eina a implantar per alleugerir aquesta desigualtat d’oportunitats i poder eixir d’aquesta mena d’esclavatge que estreny la majoria social. El poder creixent en mans de
Cal ser crítics també amb la identitat. Sembla evident que les identitats es construeixen amb l’educació. La identitat tribal o col·lectiva ens la posen al cap des de ben petits: la família, l’escola, els amics i els diversos mitjans d’adoctrinament no paren de repetir la tornada “nosaltres, els tals… (poseu el que corresponga)”, seguint les directrius
La meua presa de consciència va començar amb el “servei” militar durant l’any 78 del segle passat. El contacte amb una organització fèrriament vertical, on l’obediència cega a les ordres del “superior” jeràrquic és la norma a seguir, el incompliment de la qual es castiga dràsticament, per mantenir allò que ells anomenen disciplina. Foren quinze
Quan vaig fullejar la novel·la per primera vegada, pensava que es tractava d’una clàssica història d’enamorament adolescent, de la descripció d’una d’aquelles neurosis que ens ataquen a traïció, per la descàrrega d’un còctel d’hormones al cervell, i ens menen a aproximar-nos a una altra persona fins a l’acoblament, on totes les nostres emocions es trastornen,
Ha estat un plaer llegir aquestes memòries d’infantesa de na Carme Riera, anomenades “Temps d’innocència”, tot i no sentir-m’hi plenament identificat, partint dels migrats records que conserve d’aquella època, més o manco coincident amb la meua, que fou la d’una família de llauradors valencians i no de classe mitjana com la que ens hi descriu.
El tema de la feina, del treball assalariat, és un dels elements cabdals i font de conflicte a les nostres vides i per això hi torne sovint. I més ara que és temps de vacances, període d’oci –de no feina– que el Sistema ens dóna a canvi de recuperar-nos per poder “esprémer-nos” millor en tornar-hi.
Estimats –en el sentit d’avaluats, d’apamats– veïns imperialistes: Estimats, en el sentit d’apreciats, no ho podeu ser massa, perquè no voleu seguir el principi bàsic de la convivència: tractar els altres tal com us agradaria que us tractassen a vosaltres. No teniu empatia ni respecte ni tan sols tolerància per als que no pensen com
“El segrest de la salut, del dol, de la malaltia i de la mort “convé” per al control de la societat; perquè molts problemes polítics i socials acaben a mans dels metges i són tractats amb medicaments, la qual cosa porta a una acceptació inconscient de les estructures que els provoquen”. (“La expropiación de la
Si rumiem les conseqüències del que a hores d’ara estan acordant aquests polítics venuts a les empreses multinacionals, durant les reunions definitòries dels tractats de “lliure comerç” anomenats TTIP, CETA i TiSA, se’ns dibuixa un panorama futur ben fotut per als treballadors assalariats. Per exemple, si pensem en la Sanitat, tot apunta a un panorama estil
“Monstre: criatura més o menys llegendària, que usualment fa por i és vista com a maligna pels éssers humans. El que destaca en els monstres és l’anormalitat física. El terme ve de “monstrare”, del llatí, que significa “ensenyar”; perquè eren una cosa digna de veure.” [Viquipèdia.] Senyores i senyors, us presente el monstre del capitalisme
Diuen els entesos que no hi ha fracassos, que tan sols hi ha experiències negatives que ens porten a l’aprenentatge per les errades comeses, per tal d’eixir-ne reforçats i no repetir-les més endavant. Els entusiastes de la psicologia positiva, de l’autoajuda, afirmen, fins i tot, que un fracàs, una mala experiència a temps pot ser
“Els promotors de “Puerto Mediterráneo” ho estan venent com l’octava meravella del món, igual que van fer altres amb Terra Mítica, la Fórmula 1, la ZAL i altres macroprojectes que hem hagut de traure de la ruïna entre tots. “Puerto Mediterráneo” es presenta com un conglomerat del qual formarien part el centre comercial més gran