Possibilisme o utopia? Un i l’altra. La segona ens empeny a caminar, la primera ens permet arribar a realitzacions concretes. Cooperació? Sempre: Tots sols, sense companys, ben poques fites podrem assolir arreu on les plantegem. El “moviment“ 15 M ha estat un exemple de cooperació per aconseguir la transformació social. Inicialment vague i utòpic, més
Com encantats per les seues llumetes i coloraines, i els evidents avantatges d’aquests estris digitals que ens acompanyen arreu, no parem atenció a qui “belluga els seus fils” a l’ombra. Salvant les distàncies, la situació em recorda aquella llegenda que blasmava els primers invasors espanyols d’Amèrica, la qual parlava de com barataven pedretes de colors,
“No és or tot el que lluu”. Funcionen com una empresa qualsevol, és a dir, segons una estructura piramidal, on els que manen són a dalt, i amb objectius de lucre indirecte, malgrat el que diguen els seus estatuts. Són una creació de les grans corporacions agroalimentàries de producció i distribució per al seu benefici
La difusió fa pocs dies dels anomenats “papers de Panamà”, com va passar fa uns anys amb la “llista Falciani o llista Lagarde”, posava al descobert una pila d’evasors fiscals –entre els quals hi havia caps d’Estat i de govern i altres dirigents polítics, membres de la “faràndula” i del món esportiu, i fins i
“… No volem tanques ni murs, ni presència militar, ni quotes, ni batudes per perfil ètnic, ni CIES, ni entrebancs a l’accés a la residència, a la nacionalitat o als serveis públics. Contràriament al que han mostrat els líders dels Estats europeus, el poble sí que creu en els drets humans, en la dignitat, en
“Parlava Javier Krahe en un dels seus temes, amb genial sarcasme, d’un penjat al qual se li permetia escollir la soga. Tots nosaltres som d’alguna manera aquests executats a la forca als quals els és permès de triar el tipus de corda amb la qual seran penjats. Això sí, ningú no es planteja ni de
Natural: Que pertany a la natura pròpia d’un ésser, d’acord amb ella, amb les seues condicions, les seues circumstàncies… Tal com és, sense modificacions ni afegits. Capitalisme: Sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seua majoria, propietat privada i en què el capital s’inverteix en la producció, la distribució i el
“Llops amb pell de corder”, podria ser el resum de tot plegat (amb tot el respecte per als llops de veritat); però anem a pams. Ara fa una mica més d’un parell d’anys que una sèrie d’informacions trobades a la xarxa em van desvetllar el paper real que estaven representant algunes ONG, de les quals
A Isabel-Clara Simó ja la llegia durant el meu pas per la Universitat de València (1972-1977), en el setmanari Canigó que aleshores ella dirigia. Recorde que de bon començament no m’era una escriptora fàcil, però hi tornava sovint a tastar les seues obres fins que un bell dia esdevingué una escriptora de casa, de “culte”
De bell nou, la identitat. És un tema al qual hi torne sovint perquè el considere fonamental, perquè ens l’apliquen i l’apliquem tothora cada dia: que si els catalans fem això, que si els espanyols o els francesos fan allò altre…, que si les dones, que si els àrabs… que si els “cupaires”, que si
El poder del llenguatge. Fa exactament dos anys, en un apunt sota aquest títol jo mateix enraonava que calia parar atenció a qui i com (sense oblidar on i quan) es transmet el llenguatge. Aquesta admirable propietat emergent del nostre cervell, que ens fa humans, perquè permet la comunicació i la transmissió de coneixements i
Quan fa unes setmanes ens planyíem pel brutal atemptat comès a París, trobava a faltar un plany semblant per la tirallonga d’atacs i agressions –fins i tot més esfereïdores, pel nombre de morts–, que diàriament sofreixen arreu les malmeses poblacions àrabs i musulmanes, per les accions armades dels mateixos criminals islamistes –de l’”Estat Islàmic” o
Martí Domínguez ens sorprèn en aquesta darrera novel·la, en variar la temàtica a què ens tenia acostumats; si bé les ciències –sobretot la Biologia, la Paleontologia i la Filologia— hi són també presents. Amb una actitud imparcial, ens narra l’horror de la repressió feixista de començament del franquisme a les comarques del Maestrat, mitjançant els
Aquest “tastet” d’ara és una continuació del que vaig publicar a l’apunt anterior, extret del molt recomanable llibre “Amor y política. La imprescindible sensibilidad de la política”, de les psicòlogues Montserrat Moreno i Genoveva Sastre, editat per Icaria en aquest 2015. Aleshores vèiem els fets que defineixen el que anomenem sistema patriarcal de poder: algunes
Amb motiu de la data del 25 de novembre, m’havia proposat repassar conceptes al voltant del moviment feminista o antipatriarcal, perquè em sembla fonamental per tal d’aconseguir una societat més justa, lliure i solidària on pague la pena viure. I en ací entra en escena la tria i la lectura del llibre “Amor y política”.