Gramenetum

Estem ja acostumats als neologismes que ens envolten arreu però un dels que s’ha posat més de moda en els mitjans de comunicació, i comença a ser insofrible, és ‘smart’. Independentment del seu significat el trobem gairebé sempre associat a la paraula ‘ciutat’. La combinació és el terme ‘smart city’ que per descomptat és el súmmum (aquest no és neologisme) de l’actualitat més ‘cool’.

Parlar de ciutats intel·ligents no hauria de significar una oposició a la vida rural ‘smart’. Les megalòpolis del planeta estan plens de barris degradats que no són paradigma d’àmbits urbans intel·ligents i probablement també podríem dir el mateix de les zones rurals. Excepte alguns casos molt interessants com el que vull explicar i que es troba a un àrea periurbana al costat de Barcelona, entre els termes de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, a molts pocs quilòmetres de la milla d’or del districte barceloní 22@.

Smart o sereny?

Es tracta de l’associació ‘Conreu sereny’ que es troba als horts del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. La seva finalitat és crear espais de producció agrícola amb una perspectiva ecològica i de convivència respectuosa amb el medi natural. A més, volen que els espais que fan servir siguin també lloc per a la integració social de persones en dificultats per tal de, entre tots, fer una experiència d’aprenentatge col·lectiu.

Els seus àmbits d’activitat volem promoure la vinculació amb la terra i la re valorització de l’ofici de pagès afavorint la biodiversitat i el màxim respecte vers la natura, les formes de vida col·lectiva de relació humana de qualitat, de convivència i d’integració i els models de producció i consum personal i familiar responsable amb criteris de justícia social i ajustat a un decreixement de necessitats supèrflues. Desitgen l’auto abastiment local, de proximitat i la reducció d’intermediaris, afavorint els intercanvis.

Per això es dediquen al conreu i distribució de productes agroecològics de verdura i fruita, elaboració alimentària, espais de formació, cursos d’horticultura i participació a xarxes com ‘Menjar per a tothom’, entre altres.

Els podeu trobar al recinte del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, un espai de solitud i silenci excepcional a la Serralada de Marina que ha estat rehabilitat i es seu d’un centre de repòs religios i cultural, de l’associació d’amics del monestir i de la Fundació Catalunya-Amèrica, perquè allà es considera que es va produir una trobada entre els Reis Catòlics i Cristòfol Colom abans del seu segon viatge.

Per aquest projecte, el terme més adequat no seria ‘smart’, ara que tot és ‘smart’, sinó ‘sereny’, tant de bo també es posi de moda, i no només la paraula…

Web: www. conreusereny.cat

conreusereny@gmail.com

Els horts de Sant Jeroni: conreu sereny…

Fòrum-Grama és una associació cultural i de comunicació local, sense ànim de lucre,  nascuda l’any 1996, oberta, independent i sense ànim de lucre, inspirada en la línia de la històrica revista Grama (fundada a inicis dels anys 70 i amb una llarga trajectòria) i del Club de Debats de Santa Coloma de Gramenet.

El seu objectiu és crear una plataforma de comunicació dedicada al foment de la trobada, el pensament i el diàleg, compromesa en la construcció d’una societat més justa, més solidària i més culta.

S’adreça a tothom però també especialment als joves. Tot i ser una publicació local que vol donar a conèixer la vida i la gent de Santa Coloma de Gramenet, també vol tenir una visió global a partir de la consciència de la diversitat de la ciutat. Amb l’arribada i l’establiment de gent d’arreu és fa encara més evident la necessitat de construir la ciutat de tots: multicultural i participativa, amb una identitat comuna compartida. Actualment sobrepassa el centenar de socis, té més de dos-cents simpatitzats i un local per reunions i treball al carrer de Sant Domènec 5.

La revista digital del mateix nom, que també és hereva de la que s’editava en paper mensualment fins ara ja fa uns 10 anys, és el seu mitjà principal. A més, com associació també organitza al llarg de l’any tot un programa d’activitats: presentació de llibres, conferències, xerrades, tertúlies-cafè, assemblees, trobades… També fa un butlletí electrònic que és una crònica dels fets i els escrits de cada mes.

Amb altres entitats locals, com el Casal del Mestre, el Centre Excursionista Puig Castellar i l’Associació Colomenca de Literatura, també ha contribuït a l’organització conjunta d’un cicle anual de ‘Debats a Santa Coloma’ amb la participació de ponents destacats per tractar temes com: Desigualtat i pobresa a càrrec de la catedràtica Marina Subirats, Noves tecnologies amb el professor Artur Serra o sobre la Regeneració democràtica, amb el jutge Santiago Vidal, per esmentar només algunes de les darreres.

 La revista té diverses seccions com la d’Escrits al fòrum, Opinió, Llibres i Cultura, Món, La foto, Edicions, Arxiu, Debat i vídeos.

A la secció d’opinió col·laboren en aquests moments: Agustina Rico, Albert Fabà, Alexandra Sevilla, Antonio Molina, Aurora Maquinay, Carme Palma, Chema Corral, Ferran Saro, Jaume P. Sayrach, Joaquima Utrera, Jordi Valls, Josep Lluís Sànchez, Josep Miquel Lacasta, Josue Aguedo, Manel Valls, Odei A-Etxearte i Ramon Bueno. Per descomptat, la revista està oberta a tothom  que vulgui escriure, comentar o fer la seva aportació.

Cal afegir que a més de la revista ja s’han editat uns quinze llibres, del que destaca el que es presentarà pròximament, de la periodista Odei Antxustegui-Etxearte, sobre l’experiència del Pla Popular a Santa Coloma de Gramenet i la figura del arquitecte i urbanista Xavier Valls, que el va fer possible.

Al llarg d’aquests anys, la tasca de Fòrum-Grama esdevé un notable arxiu, no només d’escrits d’opinió, reportatges, reflexions o debats, sinó també d’imatges i vídeos que vol aportar al patrimoni social i cultural de la ciutat. Llarga vida al Fòrum-Grama!

Visiteu la web, llegiu, escriviu i participeu a la revista: www.forumgrama.cat

Gramenet és un topònim que deriva del llatí ‘gramine’, que significa herba. Conté el sufix col·lectiu  -etum que dóna la forma ‘Gramenetum’. Això ve a significar lloc d’abundància d’herba. En català determinades herbes gramínies s’anomenen encara gram, grama o agram, que destaquen per ser unes plantes humils però molt persistents. Es tracta d’una gramínia de rizomes serpentejants (Cynodon dactylon) que sempre ha estat molt abundat per aquestes terres.

Per això, llavors, el terme Gramenet s’escriu amb ‘e’ i no amb ‘a’ al a seva segona vocal, perquè prové del llatí ‘Graminetu’, amb una ‘i’ llatina breu, que evoluciona normalment en ‘e’ i no en ‘a’. La pronuncia com d’aquesta ‘e’ com a vocal neutra provoca sovint més confusió sobre la seva grafia que sovint veient escrita com ‘Gramanet’ que és també com s’escrivia la paraula durant el franquisme, i que es presentava com la versió castellanitzada.

In locum vocitatum Gramenetum vel valle Karcerenia

Va ser el primer topònim local que s’utilitzà per a denominar l’ indret que avui ocupa el territori de Santa Coloma de Gramenet. El primer document que ens dóna constància és de l’any 1012, fa més d’un segle i parlant de la circumscripció de Sant Adrià de Besòs, diu:

‘Confronta tot; a Tramuntana am el lloc anomenat Gramenetum, la vall Carcerenya (Vall de la Pallaresa)  i amb la torre i puig de Guifred; de dita Torre i puig (muntanya del Sanatori o de l’Esperit Sant), gira vers Aquiló fins la sorra de la mar; a Migdia, s’ajunta amb el pregó abis de la mar; i a Ponent, amb les dues riberes del riu Bisoceo (Besòs), on des de l’entrada de la mar es torna a ajuntar amb Gramenetum’

(Rúbrica dels Libri Antiquitatum -Llibre d’Antiguitats de la Seu de Barcelona, Arxiu Cat-,  1ª part, Volum IX, pàgina 133, document nº 310).

A Catalunya encara existeixen altres pobles amb aquest topònim: Gramenet de Benavent (Vall Fosca) i Gramenet de Beranui (Conca Dellà). Tots dos estan situats al Pirineu, a la comarca del Pallars Jussà, i malauradament es troben gairebé despoblats.

Aquest nom de lloc és similar a d’altres que també fan referència a agrupacions forestals com potser  ‘Freixenet’, de freixes, o ‘Ullastret ‘, d’ullastres… Està clar que els romans quan s’hi van instal·lar a les valls del territori actual de la ciutat no van trobar pinedes, ni rouredes per donar nom al terreny. Van valorar només els camps d’herba, uns magnífics prats ben rics d’herba, que s’estenien arreu i aquest va ser el nom que van considerar i el que ens ha arribat fins ara.

A mi em recorda els noms dels campaments romans que envoltaven el poble de l’Asterix i l’Obelix: Laudanum, Petibonum, Aquarium i Babaorum. A més a més, són molts els que diuen que Santa Coloma de Gramenet ha estat sempre, i encara és, com una aldea gal·la…

Fonts:

Albert Noguera, ‘El nom de Gramenet va aparèixer fa 1000 anys, Butlletí del Centre Excursionista Puig Castellar, nº 116, Santa Coloma de Gramenet, 2012

Jaume P. Sayrach, Les altres Gramenet catalanes, www.primula.cat, febrer 2013

José Manuel Marquez, Maite Metge, Carme Miquel, ‘Coneguem Santa Coloma de Gramenet, una proposta didàctica’, 1987.

Grup d’Estudis Històrics, ‘Perquè Gramenet del Besòs’, maig 1991

Roda el món i torna al bloc

Hi ha viatges que ho són en l’espai i en el temps.  Potser tots ho són d’una forma o d’una altra, però aquest, a la vall del riu Omo, molt especialment, perquè és un veritable ‘retorn als orígens’, on va començar la historia de la humanitat fa milers d’anys. És una regió centreafricana que encara perviu però que està desapareixent molt ràpidament, entre les fronteres artificials, fetes amb tiralínies, de Kenia i el Sudan del Sud. Aquest indret, pràcticament desconegut i llunyà de tot arreu. es considerat el bressol dels homínids avantpassats de la nostra espècie, els paratges, plens de jaciments paleontològics, on va caminar la Lucy i els seus descendents que després, des del cor d’Àfrica, es van escampar nord enllà per tots els continents.

Això és el que ens vol mostrar l’impactant exposició fotogràfica dels amics Cèlia López i Enric Vilagrosa després de viatjar allà amb les seves càmeres i els ulls ben oberts i que van presentar a la sala d’actes del Centre Cívic Riu de Santa Coloma de Gramenet el passat setembre. Són quaranta imatges amb plafons informatius i codis QR que ens presenten el dia a dia de quatre ètnies del sud d’Etiòpia, costums, activitats i rituals: ‘els suri, els hamer, els arbore i els dassanech’. Ells han tingut la valuosa ocasió de viatjar als ‘orígens’, llocs i espais de comunitats humanes amb tradicions ancestrals, i ens volen comunicar la seva experiència.

El quadern de bitàcola de la Cèlia i l’Enric

Aquesta parella són viatgers entusiastes, decidits i ja podríem dir que ‘quasi professionals’ perquè han recorregut més de 60 països i fa 2 anys van fer la volta al món durant 7 mesos. Però sobretot destaquen per la seva passió per compartir, tant o més que per viatjar. La millor manera que han trobat per fer-ho ha estat a través d’un bloc específic que anomenen ‘quadern de bitàcola’, on ens mostren no només racons, fets i gent dels punts més insospitats del planeta, sinó també la seva filosofia del viatge i dels descobriment d’altres cultures i formes de viure o pensar. Crec que la seva és una visió gairebé budista del viatge: no es tracta de fer camí, sinó d’esdevenir un mateix el camí… Pessoa ho deia d’una altra manera perquè negava que el que nosaltres trobem viatjant fos el que veiem, deia que ‘veiem el que som’.

Han dedicat moltes hores i molts dies per documentar-se i han incorporat al bloc es seves pròpies  imatges, que són magnifiques, i que van motivar la proposta per seleccionar i per elaborar aquesta la seva primera exposició. Això mateix pensen també els nombrosos seguidors que tenen a les xarxes,  i també la seva pròpia xarxa que han creat amb altres joves viatgers i interessats en aquest tipus de fotografia de difusió social i cultural.  Val la pena visitar la seva web i conèixer la seva tasca sempre sorprenent, positiva i enriquidora. Esperem que aviat es pugui tornar a veure l’exposició a d’altres espais de Barcelona o d’altres poblacions per donar el màxim de difusió a aquest projecte que ha estat comissariat per Pablo Pérez del centre barceloní ’Espai fotogràfic Can Basté’.

Sense dubte el viatge és una gran oportunitat pels fotògrafs per viure noves experiències, conèixer altres cultures, captar paisatges de forma inèdita o reflectir ambients de llocs molt diferents dels nostres habituals. Malgrat això, el repte continua sent molt alt: com fer bones fotografies en un lloc nou on acabem d’arribar, coneixem molt poc i potser no estarem gaire? Què és el que realment volem plasmar amb la nostra càmera? Quin és el sentit autèntic de la nostra descoberta i del nostre aprenentatge viatjant? I el més difícil: això és fotografiable?

Atenció per que, després d’aquesta primera experiència de divulgació expositiva, aquests entusiastes viatgers han fet un pas més i ara ens la expliquen i la comparteixen,  a un dels seus darrers articles al bloc, ‘com organitzar una exposició de fotografies en 10 passos’. Ben aviat tornaran amb altres noves propostes de mostres fotogràfiques que ja estan treballant, però abans seria el moment de fer-ho en un altre format, potser editant un llibre?

El bloc de la Cèlia i l’Enric:  www.quadernsdebitacola.com  Millor bloc personal de turisme i viatges dels Premis Blocs Catalunya 2012.

Espai fotogràfic Can Basté:  http://espaifotograficcanbaste.wordpress.com