Tafaners de mena segur que esteu patint d’allò més el temps de reclusió dins la llar tot veient com altres gaudeixen del passeig pels carrers del poble…, tranquils que, tard o d’hora, vosaltres també en sereu els protagonistes de les pixarades, ara aquí ara allà que, per cert, emprenyen la gent que no acaba d’entendre
Era, prèvia trobada a l’estació de metro de Fabra i Puig, travessar en bloc les taquilles sense agafar bitllet tot dient: paga l’ajuntament!!!, tot comprovant el somriure còmplice solidari del personal que ens desitjava sort. Era, estalonar davant de l’ajuntament de la plaça de Sant Jaume, la trobada dels representants del veïnat amb el regidor
L’estranya sensació de l’aparent seguretat d’una torre de defensa damunt la terra ferma i l’aparent seguretat de llibertat navegant damunt la immensitat de la mar.
Feia aquell oratge agradable que alleujava el patiment de l’onada de calor. Feia temps intentant no veure el llegendari mig got buit de l’infortunat entorn i dissortat món. Feia temps que només veia, esparverada, les tres quartes parts de la buidor del got. Feia, malgrat tot, aquell oratge agradable que l’alleujava del patiment de l’onada
La intuïció de la persona percebent que a prop n’hi ha una altra, no esvaeix, desitjat o no, el neguit de la soledat.
Tens una voluminositat corporal amb signes d’estar ben apeixada. Tens un apunt d’entristiment en la mirada. Tens un posat morrut semblant a l’emprenyamenta. Tens uns bigotis blancs conjuntats amb la blancor del pèl netíssim que llueixes i, si no fos pel polit floc de pèl negre sota l’orella dreta, tothom diria que ets un exemplar
Era, de fet, una d’aquelles matinades d’hivern que algú, després d’arreplegar branques d’arbre ja caigudes o assecades d’algun casolà hortet, petit mobiliari corcat i diaris vells els hi duia per fer una fogata compartida allí, en mig del solar que era la projectada plaça Sóller que seria, poca broma, la més gran de Barcelona. Eren,
A la manera minimalista s’ha de reconèixer que l’únic espai museístic que confereix qualitat a l’illa, és el manteniment i conservació dels monuments de l’època talaiòtica doncs, tal com deia el poeta “la resta és silenci”. (1)A rel de l’article d’opinió en aquest diari d’Esperança Camps Barber “El símptoma Hauser & Wirth i la malaltia
Qui ho havia de dir que el millor enquadrament del brancam resultà ser aquell que emmirallava l’aigua de l’abeurador.
Ets un bé de Déu. De la teva llana en traurem profit…, de la teva carn també, de fet de tu ho traurem tot menys allò que se’n diu la innocència de la bona fe.
Eren temps d’absència de llars pels jubilats Era quan ni “la Caixa” ni l’ajuntament local ni tan sols tenien el fil i l’agulla per dur a terme millores socials pensades per a la ciutadania vella, aquella que, tret d’haver estat funcionària de l’Estat, a penes rebia quatre duros de pensió. Eren homes, sota la boina
Vet aquí, possibilitant la contaminació acústica, alienat amb altres elements un comunitari visible rellotge que si el dispositiu està activat, fa sonar les hores i els quarts de cada una de les vint-i-quatre que té el dia i la nit. Vet aquí, possibilitant la mateixa contaminació sonora, alienada amb altres elements una campana que quan
Amb el fet de fer vacances també cercava donar un sentit a la vida sense adonar-se que sovint era l’ombra que projectava la que en realitat, divulgant la fugacitat de l’existència, es convertia en la millor resposta.
Últimament la gent, escandalitzada, diu –diem-: Quin desori!, s’apuja la tarifa de l’electricitat; s’apuja el preu de la benzina; s’apuja la despesa dels aliments i productes per la casa… on anirem a parar!?…, clar que veient com també s’apuja la ximpleria per la devoció o aversió per un tal encara més i més i més
Molt em sembla que ets un papamosques o menjamosques gris i, si no vaig errada, a la popular Guia d’Ocells de Menorca del GOB, diu que de mena ets migrant i estival, a més a més de ser una subespècie endèmica de les Balears i que el teu hàbitat típic són els pinars litorals, com,