tempus fugit

Amb el xivarri i cagades que foteu al cap vespre aturats als arbres del poble no deixen a ningú indiferent i, quan de bon matí torneu a fer la gresca de piuladissa per ordenadament aixecar el vol cap al camp obert, tampoc deixeu a ningú indiferent si té la sort de poder veure el conjunt de formes que sou capaços de dibuixar sota el cel quan centenars de vosaltres decidiu volar junts i ben junts.

Ara bé, tal com indica l’encapçalament majoritàriament se us considera una festa al cel i una plaga a terra i, per si algú vol saber-ne més, pitjant aquest enllaç, a més a més dels versos de Celdoni Fonoll:

“L’estornell és una plaga

a la vinya i l’olivar

on endrapa de baldraga

Mig camperol, mig urbà”.

I d’uns d’un poema que va escriure Mozart dedicats a l’estornell que tenia quan va morir

“Descansa aquí un estornell

Tot ell era un desgavell

Que al cim de la seva vida

Sense cap altra sortida

Va trobar un dia la mort…”

podrà saber característiques de l’estornell vulgar.