tempus fugit

Si la teva solemne presència deguda a la potencialitat de la negror del teu plomall impressiona, sàpigues que, a més a més, mentre retruny el soroll que fas amb l’agut bec picotejant damunt la menjadora de plàstic, tota la majestuosa presència adquireix trets d’aquella imperiosa inquisició dels tribunals de negres eclesiàstics espicassant la víctima per aconseguir confessions de culpabilitat, però…, no passis pena, tot això són reminiscències dels relats de terror de la infantesa que no tenen res a veure amb el caràcter simpàtic i tafaner, avui de tu i demà qui sap si tu o un altre idèntic parent d’espècie.