tempus fugit

Vénen d’enlloc i per on passen causen, tot depenent de l’escala de valors, admiració, enveja o indiferència. De lluny veus el seus habitacles d’oci estàtics, o mòbils per terra i mar. El de la imatge navega majestuós i ara, amb els mastelers nus que atansen les veles plegades per l’entrada al port, esta amarrat per proveir-lo de “delicatessen” tal vegada ja reservades.

 La tripulació?, la millor en coneixements nàutics i cànons de bellesa física.

Els passatgers?,probablement siguin els afavorits de les classes socials que com sempre sembla que vinguin d’enlloc però també, com sempre, se’ls veu per tot arreu segurs  orgullosament  parapetats dins dels luxosos caus que els permet comprar o llogar el gran poder adquisitiu del seu estatus,  fins i tot algun pot ser l’avi o avia,  mare o pare, fill o filla d’aquest famós 1%, convertit per uns dies en  l’aventurer ocasional dins del pompós veler que ens enlluerna o ens repèl tot depenent dels valors socials que siguem capaços d’assimilar.