tempus fugit

Com que el territori illenc és petit els “gordo de navidad o del niño”, enguany tampoc hi eren entre l’escàs sortit de números de les poques “ Administración de Loterias y Apuestas del Estado” establertes, i això voldrà dir que els esforçats venedors de l’once, sotmesos a pressions de l’organització per què com sigui augmentin la venda de cupons,-ja que si arriben a uns mínims, seran mereixedors d’obtenir un sou un pèl més alt del salari mínim-, potser veuran augmentada la clientela desitjosa d’aquell premi gros que els recents pomposos sorteigs de l’estat els ha escatimat i veure si així poden, alguns, tapar forats, i altres ajudar a més d’un membre de la família amb greus problemes per trobar un treball remunerat.

La sort, l’esperança dels humils i la cobdícia dels altius.