tempus fugit

de tot i de res

18 d'abril de 2014
0 comentaris

l’arena

Entremig del rocam, la minúscula platja conté la suficient arena per què una criatura jugui a fer castells…, i així, un cop capbussada en els rocams de la pre-senilitat, divagant, l’ imatge esdevé com una sorrenca llepolia proustiana d’aquells fets d’infància presents de tant en tant.

 

era
16.04.2020 | 9.48
el pudor
03.08.2021 | 8.33

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.