tempus fugit

de tot i de res

18 d'abril de 2014
0 comentaris

l’arena

Entremig del rocam, la minúscula platja conté la suficient arena per què una criatura jugui a fer castells…, i així, un cop capbussada en els rocams de la pre-senilitat, divagant, l’ imatge esdevé com una sorrenca llepolia proustiana d’aquells fets d’infància presents de tant en tant.

 

columbofília
25.03.2014 | 7.54
A Sense categoria
era
20.08.2020 | 8.57

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.