tempus fugit
de tot i de res
18 d'abril de 2014
0 comentaris
l’arena
Entremig del rocam, la minúscula platja conté la suficient arena per què una criatura jugui a fer castells…, i així, un cop capbussada en els rocams de la pre-senilitat, divagant, l’ imatge esdevé com una sorrenca llepolia proustiana d’aquells fets d’infància presents de tant en tant.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!