tempus fugit

Com que ja no forma part de la logística de l’exèrcit, el ministeri se’n desfà. Tant hi fa que el nou propietari sigui l’Ajuntament, el Consell Insular, o el govern balear, el cert és que, entre tots plegats, en lloc de conservar i revitalitzar per a ús social aquest assentament militar, l’han anat deixant de la mà de Déu sense permetre l’assentament d’oKupes que d’alguna manera, n’haguessin fet un bon ús si els hagueren deixat fer sense catalogar-los, ja d’entrada, de pringats o d’altres adjectius pejoratius amb els quals sovint, estigmatitzant-los, la sempre present caterva de torn dels dogmàtics del sistema judeocristià, acostuma a tallar les ales d’aquells que volen un món més creatiu i solidari.

Amb les teulades enfonsades per evitar inquilins, el conjunt quarterer encara aguanta aquelles parets – ara més humanitzades pels grafits-, d’estances comunitàries de cuina, bany, dormitoris i sala d’esbarjo, que en un temps albergarien el grup de militars que feien la corresponent instrucció per defensar la pàtria dels que considerarien enemics, tot custodiant pólvora en fortificats túnels i galeries excavades al petit turó del costat per si de cas l’havien d’utilitzar novament contra els díscols rojos separatistes.