tempus fugit
de tot i de res
12 d'abril de 2014
1 comentari
barraquisme (14 de 36)
Algú de la Barcelona amb nom, els faria arribar sacs de roba usada que les esglésies recollien (1) per la qual cosa podem pensar que el paquet de roba que duu la dona sota el braç, devia ser el futur fons d’armari familiar i, és de suposar també, que la tria i adjudicació de les peces de vestir s’esdevindria, pels més joves i menuts, una festassa molt més celebrada que aquella d’anar canviant la vestimenta heretant-la per edat.
(1)”L’any 1965, en el si de Càritas Diocesana de Barcelona, va crear-se el Secretariat Gitano de Barcelona.”
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
sincronia.cucsh.udg.mx/samperi02.htm
http://www.protestantedigital.com/ES/Blogs/articulo/3390/Reforma-protestante-y-gitanos-espanoles
http://www.protestantedigital.com/ES/Espana/articulo/13228/Fallece-el-fundador-de-la-iglesia-gitana
S’ha de dir, també, que aquesta Església tingué moltes dificultats per a ser legalitzada a l’Estat espanyol (fins i tot, van tenir de canviar el nom denominacional).
I la reacció que l’Església catòlica apostòlica i romana tinguè (té) front aquest moviment evangèlic i evangelitzador:
http://www.noticiacristiana.com/sociedad/2007/11/el-vaticano-trata-de-secta-a-la-iglesia-evangelica-gitana.html
Atentament, i bon dissabte
PD: Trobo molt interessant aquest cicle sobre el barraquisme. “Menda” durant anys va estar veï dels gitanos de La Perona, a Barcelona. Era frapant veure als churumbeles descalços i amb unes gandeles de moc pentjant-lis del nas, però amb el somriure a la cara… Desprès, l’infern de la droga feu la seva aparició (i la manipulació descarada, per a treure diners i guanyar fama, del fenòmen reaccionari quinqui).