Del joc de les baldufes a l’ídol fins, amb el refinament de la cultura, al vèrtex, tot posat a la venda. Alguna persona ho tenia desat dins d’un calaix o capsa de records… ella, ja no hi és o potser se n’ha desfet d’aquestes ja exigüitats de brocanter, però a dins del cervell aturat o
Per què serà que escriure un mal text o llegir-ne un també de dolent, no ens fa tant mal als ulls ni riure com quan topem amb una falta d’ortografia, i quan aquesta és de domini públic, fins i tot s’hauria de dispensar com en el cas de la mala redacció tot dient als qui
Una que mai ha combregat ni amb la dreta catalana, ni amb la burgesia ni amb les persones que han fet o fan negocis fraudulents per enriquir-se ni amb les que, empenyent familiars, amics o companys de feina a la cuneta, escalen cap als llocs més remunerats i, donat el cas, s’abaixen pantalons o s’alcen
Com que potser va voler posar sola (o ell feia el desentès), el petit que també surt a la foto va quedar murri repenjat a la paret i, qui sap, si veient que això no estava gaire bé, em va agradar captar-los a tots dos.
Ahir mentre la disbauxa nocturna omplia d’orins i gitarades el poble celebrant la festa major, algú en una propera platja (a Menorca no hi ha distàncies) s’entretingué a fer art. És la creu i la cara de nosaltres, la societat, uns poden (podem) xalar etílics amb desmesura qualsevol sonat esdeveniment fugint tal vegada de penalitats
Nit mala de passar, a la matinada passeig amb la cussa i a mitja ruta ja gemega…, gemeguem!, un bany a Sa Mesquida però, reconforta, i així veus que el Gloriós Sant Jaume des Castell, ja està ací com cada any omplint el poble de calor. Avui la cercavila dels gegants precedits per la canalla
Són trinxeres al litoral de la platja de Sant Tomàs des Migjorn Gran a Menorca, que els illencs van construir durant la guerra civil espanyola per defensar la legítima Segona República, del cop d’estat dut a terme per aquella part de l’exèrcit que, a les ordres del sanguinari general Franco i altres militars de graduació
Una de les curiositats que també trobes visitant pedreres en desús, són els nius que van fent els pardals dins les escletxes deixades arran de l’extracció dels blocs de marès utilitzats per a la construcció i d’això, t’adones escoltant la piuladissa que arriben a fer que, amb una increïble potència, ressona dins l’espai convertit, definitivament,
De tant en tant algun creuer selecte tipus clipper gran veler amb cabuda només per a 50 o 70 passatgers, fa escala al port de Maó o al del dic de Son Blanc a Ciutadella. Potser els turistes que hi viatgen pertanyen a aquella classe mitjana alta que pot permetre’s una també alta despesa de
Pel port de Maó un entreteniment pot ser observar les banderes que onegen als velers amarrats, o dels que hi circulen, per esbrinar la procedència. De bon tros la que pertany a l’estat espanyol -sigui o no per imperatiu legal- és la que predomina i, al darrere, potser per aquest ordre seguirien la britànica, la
Van voler sortir una al costat de l’altre, descalces, com la majoria que se’ls veia caminant trepitjant el terra amb la fermesa i natural elegància que dóna el fet d’haver-ho fet així des de les primeres passes en la vida. Germanes, cosines, amigues…?, en entreveure’s una mànega d’aigua i raspalls, deurien feinejar pels voltants de
Només els professionals saben fer allò que diuen l’enquadrament perfecte i de vegades, un cop veus la imatge, entens el concepte i de vegades no l’acabes de veure encara que això últim, al ser aficionada, et dispensa la ignorància però de tant en tant…, mar encalmada, dia clar i navegant oportú, se’t clava al davant
A tots els pobles i ciutats encara queden residuals dignes antics cafès on sempre pots veure aquella taula d’assidus tertulians. El cafè Molí des Comte de Ciutadella, compleix el requisit d’antic resistent; des de la feble porta de vidriera d’entrada fins a les estances amb sostre de volta i el taulell i mobiliari de fusta,
Sense cap mena de complexos i segura de si mateixa potser va voler que la fotografies a ella sola. El protagonisme forma part de la condició humana, tothom en un moment o altre haurà passat -o encara ho estarem fent- per aquesta circumstància, però si això passa en la infància-adolescència evidentment no té cap transcendència,
No és la competició d’Ascot, però déu n’hi do. Es tracta d’una edició d’exhibició canina del dinàmic club Agility Alaior, dedicat a l’activitat lúdica esportiva d’ensinistrament de qui diuen arriba a ser l’amistat més fidel i que fa estar als seus components, mascotes o propietaris, en una envejable forma física a més a més de gaudí