marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de juliol de 2008
0 comentaris

DENTS QUE ROSEGUEN RENECS

S’insinua amb grolleria
la sensació de derrota.
El victimisme grimpa
com un cuc ranc
però ben armat de raons
fins a les dents,
que roseguen renecs.
Per paga, no hi ha doblers
ni paraules amables.
I la pell s’ha tornat teixit retràctil
per atacar evidències
o defensar-se d’al·lucinacions.

BOOMER?
24.09.2023 | 7.51
ESTESA DE BASCA
13.04.2012 | 1.37

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.