marginàlies

Orson, l’anyell, té vuit dies i sa mare va morir a les 48 hores de néixer. Les ovelles, contràriament a les cabres, no volen alletar els nadissos que no són seus, raó per la qual n’Orson ha de pujar a costa dels biberons que li prepara el cuiner segon de Can Gazà.

Ell va ser qui li posà el nom i ningú no en sap les raons. El cuiner segon gazanenc és molt jove per conèixer l’Orson per antonomàsia, Welles, el geni de Wisconsin, que el 30 d’octubre de 1938 va fer creure a mig Estats Units d’Amèrica, a través de l’emissió radiofònica de “La guerra dels mons”, d’H.G.Wells, que, certament, radiava en directe una invasió marciana. O el mateix que el 1941 dirigia la mítica pel·lícula “Citizen Kane”. O el 1964 “Campanades a mitjanit”, filmada en part al castell de Cardona.

El nom Orson fa referència a l’os, mamífer poderós d’adult que, de cadell i de peluix, fa molta companyia als infants i als que ho volen ser tota la vida. Bèstia que no deixa indiferent, com es veu, i que just ara volen foragitar del Pirineu després de la seva reintroducció  perquè recentment ha atacat el bestiar.

Com sigui, l’anyell Orson té un bon model per fer-se lloc entre la vida de la guarda: l’os, tant si és blanc, negre, bru, o panda, per la potència que transmet; i el cineasta Orson Welles, potent igualment, creatiu sense límits, geni geniüt, excèntric, clarivident, avançat al seu temps que, si hagués conegut Can Gazà, hi hagués fet llargues estades a la recerca del pla seqüència precís que mostràs la profunditat de la quimera que ens manté vius i amb les ungles ben tretes.