marginàlies

El patriarca de Can Gazà, Jaume Santandreu, ha tornat a casa després d’estar ingressat a Valls durant unes setmanes per una cel·lulitis severa a la cama dreta. En frisava molt, de tornar, d’estar amb els seus, entre les dèries que no el deixen mai i que, estranyament, ocupen un lloc ben precís entre les estances gazanenques. A les vint-i-poques hores del retorn se li ha trasmudat la cara i diu que comença a rondinar a plaer; que fins ara, confinat a l’hospital on l’han tractat a cos de rei, era incapaç de fer anar una pensa que, d’habitud, va a una altíssima velocitat de creuer.

Ha estat tan productiu el retorn que ja ha pensat com serà el betlem que es muntarà al “Taller Marginàlia” en breu. Serà senzill, com sempre; molt terrenal; cridaner, per ser fidel a l’esperit santandreuenc. Presidirà l’entrada de la nau amb un lema força explícit i gens complaent: “Nadal, memòria històrica del marginat”. De fet, mai no ho són, complaents, els betlems gazanencs, entre moltes altres raons perquè als exclosos –o enclosos en l’excepcionalitat humana- els cerimonials, usos i modes nadalencs els carreguen fins al fàstic. No van de nadals ni de nadales. Per això, els seus betlems han de ser punyents, coents, allunyats del cofoisme consumista que, mica en mica, es va fent seus els espais reservats a la familiaritat més solidària.

El patriarca s’ha instal·lat al despatx del casal que, amb el finestral obert de pinte en ample, engoleix tota la llum humida d’aquest 10 de novembre, festa de Sant Lleó el Gran, o Lleó I, el Magne, encenent de quietud l’estança. I és serenor, precisament, el que necessita la velocitat de creuer de la pensa del patriarca gazanenc.