A Can Gazà, aquests dies, estam rebent la solidaritat dels amics i compromissaris que malden per mantenir en bon estat el nostre rebost i apaivagar les necessitats i les estretors que ens acuiten. Per Nadal és el moment de l’any en què més augmenten els ajuts i l’hora, es clar, d’agrair-ho felicitant les festes i desitjant que l’any vinent, el 2019, arribi amb més ventura que el que acaba i que la xacra de les persones més apartades i arraconades no augmenti més. I en aquesta lluita incessant per la dignificació humana, Can Gazà hi serà donant-ho tot.
El nostre Taller Marginàlia també fa festa, això sí, tenint molt present la marginació mallorquina més extrema, aquells companys que ens han deixat i aquells altres que, dissortadament, s’incorporaran a desgrat a les cledes de l’exclusió social illenca. En aquest sentit, el betlem que hi hem instal·lat, seguint les indicacions de Jaume Santandreu, reclama la memòria històrica del marginat, fa un crit a favor de les noves formes de família presentant un naixement monoparental, fent un clam a la llibertat de totes aquelles persones i pobles menyspreats, ignorats o perseguits i demanant als que s’atansin al Taller a llegir-nos, això és, a adquirir aquells textos que parlen de Can Gazà o de la causa que el motiva els guanys de la venda dels quals es destinen íntegrament als seus projectes assistencials. I entre aquests textos, el darrer publicat de Jaume Santandreu, “Déu meu”, 220 reflexions de 220 paraules cadascuna que apamen el seu univers editat per Lleonard Muntaner per l’impuls de l’equip gestor de Can Gazà en el seu vuitantè aniversari.
Així, molts d’anys gazanencs als amics i compromissaris i molt bon any 2019.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!