La paella és “espanyola”- però no la llengua, ni la literatura-; el cassolet és francès- però no pas l´occità i la cultura occitana-. Els estats etnicides no respecten la diversitat cultural. EL CASSOLET AMERICÀ La premsa francesa- i diversos mitjans nordamericans- s’ha fet ressò de l´impacte mediàtic del “cassoulet”, que amb la seva difusió a
Les tres edats de l´home, a través de la gastronomia, són evocades per tres grans poetes dels Països Catalans: Miquel Martí i Pol ens parla de la infància, Josep Sebastià Pons de l´adolescència i Vicent Andrés Estellés de l´edat adulta. JOSEP SEBASTIÀ PONS, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS I MIQUEL MARTI I POL: LA POESIA DELS SABORS I
AL-ANDALUS: DE QUAN ÉREM ÀRABS O BERBERS Per als musulmans és temps de Ramadà durant segles, aquesta pràctica de dejuni i purificació, que porta associada diverses menges (dàtils amb llet, pastes, sopa harira…) també es va imposar a les terres catalanes. Algunes de les consideracions culinàries que podem fert sobre el patrimoni jueu les
DEDICAT A PERE GIMFERRER: UNA MICA D’ ESCATOLOGIA Ho diu Colette Guillermard a Les mots de la cuisine et de la table. Les noies de l’ Escola Primària Superior de Bléneau, al Yonne, es dedicaven cap a 1910 a una curiosa ocupació: al llarg de la jornada, fabricaven grenouillat. Per fer-ho, embolicaven xocolata trencada a
L´aportació històrica de Catalunya, les Balears i el País Valencià a la cuina i comensalitat és excpecional, gairebé únca. De Mestre Robert a Ferran Adrià JAUME I I LA FORMACIÓ D’ UNA CUINA NACIONAL Els vertaders escriptors haurien de mostrar el nostre passat. El nostre present. Què volem. Quines són les nostres virtuts i
La música, la pintura, la poesia, la màgia, el cinema i altres arts són bones companyes de la gastronomia. MÚSICA I GATRONOMIA La cuina es pot relacionar amb qualsevol manifestació artística: amb les arts plàstiques- no perquè la gastronomia sigui o no sigui un art, sinó que pintura i cuina, per exemple, poden anar juntes,
Del “licor de natillas” al “salchichón de Vic”: menjar i catalanofòbia. NATA DE NORMANDIA i “LICOR DE NATILLAS” A qualsevol supermercat de França i fins i tot aquí, en cadenes alimentàries de capital francès- com Els Mosqueters- podeu comprar uns petits tretabriks d’ una nata excel.lent- fins i tot lleugera, amb el com de “Crème
La gent de comarques hauríem de cobrar per entrenir la gent de ciutat els caps de setmana? PARC TEMÀTIC La perduda d’identitat fa que, paradoxalment, hi hagi una revifalla de moltes festes que tenen a veure amb el menjar: siguin tradicionals o siguin inventades.Ja no hi ha comarca, a Catalunya,a Mallorca, etc., on no hi
Vicent Andrés Estellés, Narcís Comadira, Josep Sebastià Pons: poesia i menjar per quan deixàvem de ser infants. Es presenta l´obra “Quan deixàvem de ser infants”, de Gemma Pasqual, sobre al vida de Vicent Andrés Estellés, amb adaptació dle text i direcció de Martí Crespo. La poesia dels sabors JOSEP SEBASTIÀ PONS, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS I MIQUEL
La cuina catalana- o la consciència d’ existència d’ aquesta cuina, a nivell pràctic i escrit- es forma a través de figures com el cuiner Rondissoni, Igansi Domènech, Ferran Agulló, Josep Pla o Vázquez Montalbán.COM ES FORMA UNA CUINA:DE RONDISSONI I IGNASI DOMÈNECHUn moment excepcional per a la formació del gust culinari català és el
L´aportació de Vázquez Montalbán en la dignificació de la cuina catalana és fonamental. L’ APORTACIÓ DE VAZQUEZ MONTALBÁNL’escriptor Manuel Vázquez Montalbán té en català la seva obra més important en un llibre de gastronomia,L’ art de menjar a Catalunya, publicat l’ any 1977 en una edició amb cobertes dures i il.lustrada amb fotografies. El Pròleg
Des de l´Antic Egipte, fins a Vicent Andrés Estelles, la poesia ha parlat dels menjars i els vins. Poesia i menjarVERSOS COMESTIBLESDes de l’ Edat Mitjana, en la literatura catalana- i en d’ altres, és clar, però aquí ens centrarem en aquesta- la poesia també s’ ha endinsat en els temes del menjar i el
Això que em diem "multiculturalitat" pot comportar que hàgim de renunciar a la cerveseta o a la copa de vi: sempre hi haurà un aiatol.là o un ministre de d’ algun déu disposat a prohibir-nos-ho. D consum i la prohibició del vi Al.là, que és misericordiós, permet pregar a casa o en qualsevol lloc; però de
All, allioli i sexe: tot va junt. I festa. A moltes comarques de Catalunya (a casa mateix) era costum fer sempre un gran allioli per Nadal, que se servia en torrades a l´esmorar; al Ripollès hi afegien gaetes, fruits secs, etc. L´ALL I EL CARALL DEL DR. TEHBUSSEM“A mi me gusta mscar ajo”, fa una dita
Catalunya no és present en els llibres de cuina- però sí, per exemple, Escòcia-: Espanya i França, i el propi autoodi , ja tenen cura prou cura d’ evitar-ho. I, si en parlen, a vegades és pitjor, tal com podem veure en aquesta surrrealista deescripció que fa el Laorusse Gastronomique de la cuina catalana. EL