Els filòsfos grecs varen convertir el "banquet" en una escenificació de la cultura filosòfica i de l´art de la tertúlia: nosaltres en som hereus. MENJAR I FILOSOFIA: KANT A TAULA Els grecs clàssics, en contra de la imatge de frugalitat espartana (mai tan ben dit) que se n’ ha projectat, donaven una gran importància als
Els sistemes totalitaris- i sobretot les religions, que ho poden esdevenir-, també ens volen controlar el que que mengem, què mengem i com mengem. Recomanació: llegiu el llibre d’ en Matthew Tree! CUINA AMB PERMÍS RELIGIÓS: DEL PAPA A L´ISLAM Un gènere força divertit de llibres de cuina són els destinats a la cuina “de
De Brillat Savarin a Feuerbach, passant per Marx, l´home és allò que menja? SOM EL QUE MENGEM? Cada anys, des de en fa alguns, Fernando Sapiña, un savi científic (Professor del Departament de Química Orgànica, col.laborador de “Mètode”, etc.) també preocupat per les coses de la cuina, em convida a impartir un curs a la
Tal com explico al llibre El convit del Tirant. Cuina i comensalitat, de l´Edat Mitjana a Ferran Adrià, evoco els fstos dels banquets o "convits" medievals: una de les mé simportants aportacions catalanes a la història del gust. EL FESTÍ MEDIEVAL Cercava un llibre sobre el festí medieval (en francès, Le festin médiéval, de Josy
El crit d’ independència de Montenegro eren "història, història!": si una característica fonamental té la cuina catalana, sovint oblidada, és, justament, la seva història. UNA CUINA MEDITERRÀNIA AMB ACCENTS D’ ARREU La cuina catalana d’autor és considerada en aquests moments una de les primeres del panorama gastronòmic : xefs com Ferran Adrià són admirats arreu.
Després d’anys de desaparició de cafès antics i històric,s substituïts per absurdes sucrusals de bancs o botigues de moda, ara, més moderns, n’ hi torna a haver. Cal demanar dues coses: que l´espai sigui acollidor i confortable i, és clr, que el cafè hi sigui bo. EL CAFÈ, ESPAI LITERARI Al llibre d’ Alfons Martí
Dedicat a Pere Gimferrer, autor de versos extrems. MENJAR I ESCATOLOGIA Ho diu Colette Guillermard a Les mots de la cuisine et de la table. Les noies de l’ Escola Primària Superior de Bléneau, al Yonne, es dedicaven cap a 1910 a una curiosa ocupació: al llarg de la jornada, fabricaven grenouillat. Una llepolia de
Nació, alimentació i religió van juntes: prlem de valors, de nacions, d’ Espanya contra Catalunya, València i les Balears. MENJAR, NACIÓ I RELIGIÓ: L´IVENT D’ ESPANYA Cant dehits que usats aytals e aytals viandes e bevets aytals vins, dic-vos que les coses aquexes totes vos són mortals, mas, de mon consell, que tornets a aquelles en què
Sota Espanya, la nostra cuina és un subsistema: és "cocina regional española": no sempRe ha estat així, però. RANCESC EIXIMENIS I EL GOLAFRE ECLESIASTIC: LA NACIÓ CATALANA, EXEMPLE EN EL MENJAR Francesc Eiximenis (Girona, vers 1327-Perpinyà, 1327), fou un dels grans intel.lectuals europeus del segle XIV, i va desenvolupar el seu saber a Avinyó,Tolosa del
És la cuina dels països on es diu "Bon dia": la resta és regionalisme poc consistent. Catalunya, una cuina mediterrània amb accents d’arreu Juan Marí Arzak, la primera figura històrica de la cuina basca a Espanya, va manifestar que la cuina d’ Euskadi és genèrica i ofereix sabors que agraden a tothom i, per tant,
Tenim un llegat jueu que cal potenciar; però també cal fer-ho amb respecte, sense caure en el folklorisme excessiu i en la mistificaicó història i fins política. CTALUNYA JUEVA Si l’alimentació és una part important de la cultura, com han posat de manifest els antropòlegs així com, cada cop més, també els historiadors, en el
No sabem ni tan sols si a Frankfurt l´Institut Ramon Llull vol explicar, per escrit, què és la cuina catalana: smebla que ja ens va bé ser espanyols. CATALUNYA?. CONNAIS PAS. Ara que la cuina feta a Catalunya té projecció internacional- Adrià, Santamaira, Roca, Ruscalleda…-, la cuina catalana continua essent la gran desconeguda.Al "Larousse Gastronomique",
A l´Edat Mitjana, a Catalunya, els prínceps considereven que l´art del convit era també un art reial: heus aquí la descripció, per part de Ramon Muntaner, d’ un magnificient àpat a l´Alfajaria de Saragossa. L’APORTACIÓ CATALANA A LA HISTÒRIA DEL MENJAR: UN CONVIT REIAL Malgrat la nostra migradesa demogràfica l, la pèrdua de l´”imperi pirinenc”
Als Països Catalans no solament s’ ha produït i s’ està produint un procés de substitució linguïstica- que comporta la imposició de l´espanyol-, sinó també en molts casos, de substitució culinària: sabem què són les "natillas" i no sabem què és el menjar blanc. MENJAR BLANC La gent de Reus estan orgullosos del seu menjar
Les normes del "comport" a taula són un preciós reflex de la societats i les seves estructures, motl més enllà de la seva aparent banalitat. DEL COMPORT A TAULA I DELS MENJARS DELICATS La litúrgia de l’ àpat- tot allò que anomenem comensalitat,- la matèria que Francesc Eiximenis va tractar a Com usar bé de