BONA VIDA

Jaume Fàbrega

15 de gener de 2008
2 comentaris

Religió i alimentació/L´ACOHOL: PERMÍS I TABÚ

Això que em diem "multiculturalitat" pot comportar que hàgim de renunciar a la cerveseta o a la copa de vi: sempre hi haurà un aiatol.là o un ministre de d’ algun déu disposat a prohibir-nos-ho.

 D consum i la prohibició del vi
Al.là, que és misericordiós, permet pregar a casa o en qualsevol lloc; però de cap manera perdonaria el seu fidel  begui vi. Mentre que tant e  Jahvé jueu  com el Déu cristià són vinòfils- els rabins poden agafar “turques” considerables- i converteixen aquest alcohol en símbol sagrat d’ ambdues religions. Mahoma abomina del suc del raïm fermentat: en  una de les  primers sures del Corà (segons la magnífica traducció catalana de Miquel d’ Epalza) ho compara al pitjor crim, la blsfàmia i el contacte amb el dimoni. Zelosos seguidors seus, no fa molt, varen organtizar una manifestació contra una senyora que regentava un bar…amb el pretext que estava a uns 200 m de la seva mesquita!  L´islam, com a religió invasiva (almenys en les seves formes actuals, no democràtiques), és clar, no pot permetre que ningú begui alcohol, ni ta sols als infidels.

En canvi, beure alcohol, per als mazeistes o zoroastristes, és un deure religiós. Pel que fa als hindús, jainistes, budistes, sikhs, la major part s’ abstenen de l´acohol, però jo he vist budistes prenent-se una bona grappa. En les religions sincrètiques afro-amercianes, la ingesta d’ alcohol (generalment rom o aiguardent) forma part del cerimonal religiós, com en el catolicisme, l´ortodòxia o el judaisme. Alguns “secta” o religió protestant, igualment, prohibeix la ingesta d’ alcohol.

  1. Curiosament, Jaume, la darrera entrada del meu bloc parlava dels zoroastrians, encara que no feia esment d’aquest deure religiós. Així que, una volta més, la teva informació em serveix
    de gran complement.

    Per altra banda,  per segons quines escoles interpretatives  -una tasca d’enorme  importància en la religió islàmica- les sures coràniques que fan referència a l’alcohol no tenen un caràcter categòric. És més, algunes sures parlen dels dolls de vi que esperen al paradís i de com el fruit de la vinya pot ésser "un signe per a gent que raona". Malgrat tot,  aquella que es pren més al peu de la lletra és en la qual el profeta demana "evitar" el vi com a abominació de Satanas.
    És als hadiz i(narracions, comentaris del profeta, interpretacions jurídiques i etc.) que si troba recollida d’una forma més concreta la prohibició. Però per alguns corrents, no es tractaria exactament d’abstenir-se de l’alcohol, sinó d’evitar l’embriaguesa, allò veritablement prohibit.

    En qualsevol cas, un assumpte de gran subtilitat i en el qual crec que ets un especialista.

  2. No hi ha, ni hi haurà, cap "aiatol·là" (musulmà, cristià o testimoni de jehovà, per entendre’ns) que em prohibeixi la meva cerveseta, el meu vinet roig, blanc o rosat (en porró a tot drap o en copa el dies de festa de guardar), el meu licor o el meu aiguardent. Ah! i el meu puret, faria o caliquenyo de tant en tant. Queda dit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!