La música, la pintura, la poesia, la màgia, el cinema i altres arts són bones companyes de la gastronomia.
MÚSICA I GATRONOMIA
La cuina es pot relacionar amb qualsevol manifestació artística: amb les arts plàstiques- no perquè la gastronomia sigui o no sigui un art, sinó que pintura i cuina, per exemple, poden anar juntes, com ja vàrem poder veure, històricament, amb els impressionistes i, especialment, Claude Monet-, o amb el cinema- arreu es fan manifestacions que solen comptar amb menús cinematogràfics i films centrats en el tema de la gastronomia. Jo mateix- i excuseu l´autocita- he participat en l´organització, allunyada en el temps, d’ àpats centrats en l´obra de Dalí, i molts d’ altres de temàtics centrats en Jacint Verdaguer, Josep Pla, Cristòfol Colom i els cronistes, Francesc Eiximenis, Guillem de Cabestany i els trobadors i força d’ altres. També, és clar, gastronomia rima amb literatura: com és sabut, s’ ha escrit grans obres literàries- començant per Josep Pla- que parteixen de la cuina o d’ elements enogastronòmics, de Vázquez Montalbán- o el Montalbano sicilià- a Narcís Comadira o Josep Piera. No cal dir que la poesia també hi té un lloc de privilegi, i així es podria confegir un magnífic menú comés amb cites de Martí Pol o Vicent Andrés Estellés. No fa mot vaig assistir al restaurant Corretgers, de Vic- situat en un lloc deliciós en ple nucli històric- a una magnífic sopar acompanyat de recitats de poesia- fins i tot jo em vaig atrevir amb Pere Quart-; fa més temps que a Can Mià, de Palol de Revardit (Pla de l´Estany) també s’ hi feien sopars poètics. De fet, aquestes iniciatives, amb més o menys encert- es pot caure en el kitsch o en la mistificació, com alguns sopars planians en què es donaven plats que l’ escriptor avorria!- proliferen arreu del país. En el cas en que`, decididament, alguns d’ aquests àpats temàtics punxes és quan es vol recrear els temps medievals, ja que se solen fer sense amb poc rigor i escassa documentació.
I la música?.Hi té un lloc privilegiat i, de fet, és una tradició ben antiga la presència de la música en directe als restaurants, o fins i tot l´existència de restaurants- espectacle- de la màgia i el músic hall a la música.-. El restaurant amb xiprer d’ Argentona fa temps que fa sopars amb música clàssica; el jazz, les músiques tradicionals, la cançó, el folk i fins el pop també tenen cabuda en aquestes manifestacions. A l´Empordà destaca el restaurant El Molí de l´Escala, un indret històric i magnífic i en el qual Jordi Jacas, jove cuiner d’ excepció, hi organitza per segon any, durant el mes d’ agost, unes jornades Gastromusicals, amb actuacions de jazz, tango, música pop i flamenc amb uns menús ad hoc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!