Avui he publicat un apunt qualificant l’actuació del jutge Pablo Llarena com un cas d”ensimismamiento” espanyol que ara voldria complementar. Sóc dels que penso que la nació és, essencialment, el resultat d’una mentalitat col·lectiva que es nodreix de la llengua i el dret i es propaga mitjançant un relat històric que alimenta la consciència nacional
Les actuacions en matèria simbòlica menades pel Govern de la Generalitat per commemorar la Diada d’enguany mereixen una reflexió aprofundida més enllà de la qualitat de cadascuna d’elles. D’entrada, cal puntualitzar que, mentre els socis de Junts per Catalunya no diguin el contrari, les crítiques que s’hi poden fer han d’anar dirigides al conjunt de
Marc Bloch, l’eminent historiador francès, combatent voluntari a la Segona Guerra Mundial, va deixar escrites les seves reflexions sobre la desfeta de l’estiu del 1940 en un assaig titulat “L’Étrange Défaite”, editat pòstumament a la seva execució a mans dels col·laboracionistes que no suportaven la seva condició d’actiu resistent i de jueu. Fou el primer
El 28 de juny del 2010 el Tribunal Constitucional dictava sentència liquidant l’Estatut reformat i referendat al 2006 sense tenir competència per a fer-ho i actuant al servei del PP i el PSOE que l’havien impugnat per diferents vies. El del 18 de juny del 2006 sí que va ser un referèndum acordat, com ara
D’ençà l’octubre del 2017 els actors polítics i socials que van interpretar que el referèndum d’autodeterminació havia estat un fracàs han menat tota mena d’actuacions per esberlar la unitat de l’independentisme, bandejar la unilateralitat i banalitzar els termes essencials del conflicte amb el poder espanyol (espoli, minorització lingüística, repressió judicial…) per tal d’arribar a una
Ahir, Josep-Lluís Carod-Rovira va publicar a Nació Digital, aqueix article punyent “De banderes, himnes i visques“, que comparteixo plenament i al qual vull afegir unes notes de collita pròpia: “La commemoració dels 90 anys del 14 d’abril ha tornat a deixar al descobert la complexitat enorme que traspua la consciència nacional de tants compatriotes, alguns
Reprenc l’article d’ahir d’Andreu Barnils a Vilaweb, “Silenci“, sobre el mètode que han adoptat els grups independentistes parlamentaris en vistes a formar un govern d’aqueix caire a la Generalitat de Catalunya per fer algunes consideracions particulars: Per negociar entre aliats cal discreció, sentit de la responsabilitat i una actitud oberta i honesta. Una altra cosa
Avui el Govern interí de la Generalitat, però amb un vice-president que assolirà probablement la condició de molt honorable, ha quedat desautoritzat doblement, primerament pel Govern d’Andorra que esperava la compartir interessos comuns a l’hora de l’obertura de la circulació entre els dos Principats per Setmana Santa i, segon lloc, pel govern espanyol que ha
La convocatòria avançada de les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge vinent ha estat forçada per l’acció combinada dels poders espanyols (els institucionals i els fàctics) amb l’objectiu prioritari de descavalcar Junts per Catalunya, en tant que representació de la persistència independentista propugnada pels presidents Carles Puigdemont i Joaquim Torra, del Govern de la
Les eleccions autonòmiques forçades pel poder espanyol pel 14 de febrer vinent s’emmarquen en l’estrategia contra-independentista per implantar un govern tardo-autonomista a la Generalitat. PSC i Comuns volen reproduir l’esquema del govern actual a Madrid amb el suport d’ERC, fins i tot estarien disposats a cedir-li la presidència a canvi de desconstruir el camí obert
L’infame final de la president Trump negant-se a reconèixer el resultat de les eleccions i atiant els seus partidaris a assetjar el Capitoli l’han desacreditat irreversiblement als ulls del món. Res i fa que les polítiques adoptades en l’àmbit internacional (normalització dels estats musulmans i Israel, confrontació amb l’expansionisme xinès, intent de pau amb Corea
L’any que avui s’acaba serà recordat com el del coroanvirus, i políticament pel retrocés de l’independentisme cap a posicions tardoautonomistes forçat per l’actitud claudicant d’ERC i PDECat davant el poder espanyol tot defugint el conflicte al qual ens aboca el no reconeixement del dret d’autodeterminació. El PSC aspira a ser la força més votada absorbint
Comparteixo plenament l’article de Blanca Serra publicat el proppassat 30 de novembre a Llibertat.cat, “Una qüestió d’Estat: La construcció del Neoautonomisme”, llevat que la denominació escaient crec que hauria de ser “tardoautonomisme”. L’autonomisme dibuixat a la Constitució del 1978 i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 ja no existeix, ha estat desnaturalitzat per la
El proppassat 21 Independentistes d’Esquerres va fer públic un posicionament que comparteixo però al qual vull fer alguns afegitons: “El Consell Nacional d’Independentistes d’Esquerres, des de la nostra perspectiva com a organització independent, acordem fer públiques les consideracions següents: Celebrar la transparència i la participació efectiva dels afiliats en el procés de designació dels candidats
Els mitjans de comunicació nostrats diuen que la CUP proposa a la resta de partits catalans un “front antifeixista” contra Vox amb motiu de la seva anunciada irrupció al Parlament de Catalunya a partir de les eleccions del 14 de febrer vinent. A l’espera de poder llegir el document original de la CUP, aqueix posicionament