D’entre les valoracions dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge passat en destaco dues: l’article de Josep-Lluís Carod-Rovira a Nació Digital el proppassat 15, “Quan no ve d’Almansa“, apel·lant a l’autocrítica sobre les causes endògenes del declivi i desorientació dels partits independentistes, i l’anàlisi dels resultats que fa Francesc Abad al
Fa dotze anys vaig escriure un apunt dedicat al procés independentista i les possibles violències que es podien desfermar segons com avancés. Després de les eleccions de diumenge passat és hora d’actualitzar-lo, tenint en compte la conjuntura en la qual amb la liquidació del “procés” els actes de violència derivats del mateix estan disminuint per
Dissortadament, el projecte de la independència no és pas el centre de la campanya electoral en curs, ans al contrari, els partits que l’aparenten voler estan a la defensiva davant la previsible victòria del PSC-PSOE i el restabliment de l’ordre autonòmic liquidant definitivament el denominat “procés”. Les crides de Junts i ER alertant que ve
Catalunya, incapaç d’independitzar-se, menysprea Israel per defensar-se. L’antisemitisme campa impunement en un país desorientat com el que queda del nostre, sense saber prioritzar la pròpia supervivència nacional però abraçant causes alienes que en són contradictòries, com és el cas de la palestina. El món lliure té tres fronts de guerra oberts: Ucraïna, Israel i Taiwan,
Els darrers dies els ciutadans israelians viuen esparverats per l’anunci d’una atac iranià en represalia per la liquidació, en una acció selectiva de les FDI, de l’estat major de l’eix iranià establert a Damasc. Aqueixa és una sensació inimaginable pels catalans que blasmen Israel tot empatitzant amb el patiment dels palestins, ignorant que ser jueu
Les eleccions al Parlament de Catalunya convocades precipitadament avui seran les del retorn a l’autonomisme desacomplexat, sense les impostures de les del 14 de febrer del 2021. No hi ha cap projecte d’alliberament nacional prioritari per sobre de les diverses posicions dels col·lectius que se’n reclamen. Per tant, no hi ha estratègia ni direcció col·legiada
Compateixo plenament aqueix posicionament: Estat Català manifestem tota la nostra solidaritat amb la pagesia i la ramaderia catalanes. No es pot esperar més temps per a resoldre uns problemes que estan a la vista de tots. Perdem pagesos i pageses cada any, tant és així que ahir un diari deia que a les comarques lleidatanes
“España avanza” és el lema escollit per il·lustrar el sentit del pacte de govern PSOE/Sumar, tota una declaració d’intencions que no té rèplica del costat català, car cap lema independentista aplega un acord estratègic entre els partits que se’n reclamen. Ans al contrari, el fet que Junts per Catalunya hagi acabat fent president Pedro Sánchez
Aqueix matí una manifestació espanyolista contra l’eventual amnistia que negocien els partits independentistes ha aplegat cinquanta-mil partidaris de la reepressió per perpetuar l’ocupació de Catalunya. Al vespre, quatre centenars de supporters del jihadisme palestí han tornar a bramar contra Israel a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb el suport explícit de la CUP
Ahir l’actual alcalde, Rubén Viñuales “alerta que l’Ajuntament de Tarragona necessita 14 MEUR per evitar entrar «en fallida», sense cap altra proposta que l’augment de la pressió fiscal sobre els contribuents locals mitjançant l’increment del 20% de l’IBI. Certament, el declivi multidimenssional de la ciutat ve de lluny: arrenca amb l’alcalde Nadal (CIU), s’aprofundeix durant
Avui s’ha fet pública la sentència de l’Audiència de Barcelona contra qui fou conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, Miquel Buch, condemnant-lo a quatre anys i mig de presó per haver protegit el president Puigdemont, així com al sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Davant d’aqueixa nova brutalitat de l’espanyola justícia vull reivindicar la
Aqueixes són les meves impressions personals de la Diada d’enguany, marcada per la incertesa de les negociacions de Junts i ER, per separat, amb el candidat del PSOE a la investidura de la presidència del govern espanyol. Dissortadament, l’acte del Fossar organitzat per la Comissió Independentista no ha tingut el ressò que hauria calgut: ni
Ahir Vilaweb enfocava la Diada amb aqueixa encertada perspectiva: “La manifestació de la Diada, marcada pel clima polític enterbolit. L’ANC fa una crida a aturar els possibles pactes a Madrid ara que tant Junts com ERC confien que poden aconseguir coses substancials en canvi d’investir Pedro Sánchez”. I certament és així. D’entrada, ER no té
Avui s’ha conegut la trista nova de la mort de Carme Junyent i Figueras (1955-2023) A l’hora de les mostres de dol es barregen les lloances hipòcrites dels qui ignoren diàriament el seu mestratge amb el plany dels qui se’n senten de veritat per la pèrdua que representa per la defensa de la llengua i
Ocupo les hores vagaroses d’aqueix sec estiu amb lectures pendents i reflexions contingudes que troben ara el moment d’aparèixer modestament en aqueix terreny d’assaig blocaire. Ahir vaig fer un apunt arran de la lectura del darrer llibre de Pierre-André Taguieff, “Pourquoi déconstruire ? Origines philosophiques et avatars politiques de la French Theory”, (H&O, Éditions, 2023).