L’emergència de partits i moviments arreu d’Europa que no encaixen en l’esquema dreta/esquerra i que no tenen una denominació específica (populistes, identitaris, euro-escèptics.. en són algunes de les proposades però que no acaben d’encertar a l’hora de copsar un fenomen multiforme i polidimensional) enceta el debat sobre el contingut de les seves propostes. Les apel·lacions
Les eleccions al Parlament de Catalunya convocades precipitadament avui seran les del retorn a l’autonomisme desacomplexat, sense les impostures de les del 14 de febrer del 2021. No hi ha cap projecte d’alliberament nacional prioritari per sobre de les diverses posicions dels col·lectius que se’n reclamen. Per tant, no hi ha estratègia ni direcció col·legiada
Compateixo plenament aqueix posicionament: Estat Català manifestem tota la nostra solidaritat amb la pagesia i la ramaderia catalanes. No es pot esperar més temps per a resoldre uns problemes que estan a la vista de tots. Perdem pagesos i pageses cada any, tant és així que ahir un diari deia que a les comarques lleidatanes
“España avanza” és el lema escollit per il·lustrar el sentit del pacte de govern PSOE/Sumar, tota una declaració d’intencions que no té rèplica del costat català, car cap lema independentista aplega un acord estratègic entre els partits que se’n reclamen. Ans al contrari, el fet que Junts per Catalunya hagi acabat fent president Pedro Sánchez
Aqueix matí una manifestació espanyolista contra l’eventual amnistia que negocien els partits independentistes ha aplegat cinquanta-mil partidaris de la reepressió per perpetuar l’ocupació de Catalunya. Al vespre, quatre centenars de supporters del jihadisme palestí han tornar a bramar contra Israel a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb el suport explícit de la CUP
Ahir l’actual alcalde, Rubén Viñuales “alerta que l’Ajuntament de Tarragona necessita 14 MEUR per evitar entrar «en fallida», sense cap altra proposta que l’augment de la pressió fiscal sobre els contribuents locals mitjançant l’increment del 20% de l’IBI. Certament, el declivi multidimenssional de la ciutat ve de lluny: arrenca amb l’alcalde Nadal (CIU), s’aprofundeix durant
Avui s’ha fet pública la sentència de l’Audiència de Barcelona contra qui fou conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, Miquel Buch, condemnant-lo a quatre anys i mig de presó per haver protegit el president Puigdemont, així com al sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà. Davant d’aqueixa nova brutalitat de l’espanyola justícia vull reivindicar la
Aqueixes són les meves impressions personals de la Diada d’enguany, marcada per la incertesa de les negociacions de Junts i ER, per separat, amb el candidat del PSOE a la investidura de la presidència del govern espanyol. Dissortadament, l’acte del Fossar organitzat per la Comissió Independentista no ha tingut el ressò que hauria calgut: ni
Ahir Vilaweb enfocava la Diada amb aqueixa encertada perspectiva: “La manifestació de la Diada, marcada pel clima polític enterbolit. L’ANC fa una crida a aturar els possibles pactes a Madrid ara que tant Junts com ERC confien que poden aconseguir coses substancials en canvi d’investir Pedro Sánchez”. I certament és així. D’entrada, ER no té
Avui s’ha conegut la trista nova de la mort de Carme Junyent i Figueras (1955-2023) A l’hora de les mostres de dol es barregen les lloances hipòcrites dels qui ignoren diàriament el seu mestratge amb el plany dels qui se’n senten de veritat per la pèrdua que representa per la defensa de la llengua i
Ocupo les hores vagaroses d’aqueix sec estiu amb lectures pendents i reflexions contingudes que troben ara el moment d’aparèixer modestament en aqueix terreny d’assaig blocaire. Ahir vaig fer un apunt arran de la lectura del darrer llibre de Pierre-André Taguieff, “Pourquoi déconstruire ? Origines philospphiques et avatars politiques de la French Theory”, (H&O, Éditions, 2023).
Probablement, els resultats del 23 de juliol vinent a les eleccions espanyoles confirmaran una tendència perceptible de fa temps però volgudament no reconeguda pels qui haurien de ser els primers interessats a analitzar-la. Crec que som davant la constatació de la fallida de l’esquerra independentista nascuda l’any 1968 deguda a la seva incapacitat per bastir
El cas català és inèdit entre els moviments d’alliberament nacional europeus contemporanis: els que figuren en són els dirigents fan mans i mànigues per desviar l’eix central del conflicte Catalunya/Espanya amb tota mena de subterfugis (estació federal, pluja fina, gradualisme, jugada màgica…) simulant un procés en el qual no cruen però en el que participen
Les eleccions a les Corts madrilenyes del 23 de juliol vinent marcaran un canvi de cicle al si de l’integrisme espanyol amb el desplaçament de l’hegemonia en favor del sector PP/Vox i en detriment del PSOE i els seus satèl·lits. Dissortadament cap dels partits nostrats d’entre els que s’autodefineixen independentistes encaren els comicis com un
La previsible victòria de l’eix PP/Vox a les eleccions del 23 de juliol vinent suposaran un canvi de cicle al si de l’integrisme espanyol amb l’hegemonia d’aqueixes formacions sobre el PSOE i satèl·lits. Des de Catalunya es donen tres tipus de respostes: la personificada per Pere Aragonès que prioritza un “front democràtic” integrat per PSC+Comuns+ER,