Ahir Vilaweb enfocava la Diada amb aqueixa encertada perspectiva: “La manifestació de la Diada, marcada pel clima polític enterbolit. L’ANC fa una crida a aturar els possibles pactes a Madrid ara que tant Junts com ERC confien que poden aconseguir coses substancials en canvi d’investir Pedro Sánchez”. I certament és així.
D’entrada, ER no té plataforma reivindicativa que presentar davant el PSOE però ara Oriol Junqueras gesticula amb la complicitat de La Vanguardia per fer veure que té la iniciativa i també prioritza l’autodeterminació. Antoni Maria Piqué retrava la maniobra ahir al Nacional.cat. El president Aragonès al capdavant del Govern que s’ha rendit a la Moncloa assistirà a una manifestació que pretén distorsionar dient que és contra “l’extrema dreta” i no per la independència. La xiulada previsible -i volguda- servirà per enterbolir l’objectiu que Esquerra no comparteix.
Pel que fa a Junts, el lideratge negociador l’exerceix el president Puigdemont amb una sèrie de condicions a presentar a Pedro Sánchez que anunciarà demà. Tot i que la proposta de dissoldre l’Assemblea de Representants del Consell per la República es vol presentar desvinculada d’aquestes negociacions, és un pas en fals per si mateix ja que suposa reconèixer la desconnexió entre el Govern (integrat per partits) i l’Assemblea (votada pels afiliats al CxR). Joan Ramon Resina, des de Vilaweb, fa confiança als propòsits negociadors del nostre president exiliat.
Finalment, l’ANC es manté com el referent indispensable del sobiranisme cívic es posiciona gairebé en solitari a les antípodes de les tàctiques dialogants sense estratègia que s’han seguit fins ara amb el crit ancestral de Via Fora ! que ho resumeix tot: “L’acord que volem: fer efectiva la independència de Catalunya!
L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol.
És des d’aquesta perspectiva que des de l’Assemblea plantegem ja, d’entrada, els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència a l’hora de definir la postura útil i eficaç dels partits independentistes per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’estat.
Creiem i hem exposat reiteradament que, només amb el fet de no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència, podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar des d’ara i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des de l’octubre de 2017.
Les negociacions amb els partits estatals, que defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, no són una opció creïble, atès que l’estat espanyol incompleix sistemàticament qualsevol compromís.
És per això que, des d’una posició independentista, qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Des de l’Assemblea creiem que només amb aquestes premisses es pot desenvolupar una estratègia d’embat amb l’estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents de l’estat repressor, sinó per activar la majoria política del Parlament i fer efectiva la independència. I correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: L’acord que volem és la independència de Catalunya!
Qualsevol altre objecte de negociació que no inclogui el respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència rebaixa els mínims democràtics i regala el blanqueig de l’estat davant la Unió Europea. Cal no perdre mai de vista que aquest és l’objectiu dels partits estatals amb possibilitats de governar: emblanquir l’estat i debilitar l’independentisme. A més, cal no oblidar l’impacte que pot tenir a nivell de la presidència de la UE per part de l’estat espanyol, una posició forta de l’independentisme.
El que aconsegueix l’estat amb qualsevol pacte que no sigui encarar el conflicte nacional amb Catalunya i la seva independència rebaixa, i molt, les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació amb l’estat per assolir la independència. Deixant de banda l’objectiu amb el qual s’han presentat a les eleccions espanyoles, els partits independentistes reforcen l’autonomisme a Catalunya.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2023.
La conferència del president Puigdemont és la pròpia d’un home d’estat, català evidentment. La ressenya que en fa Vilaweb resumeix perfectament el seu plantejament, que ni ER, ni la CUP, ni el president Aragonès gosen contradir, ans al contrari miren de fer veure que també és el seu quan han estat incapaços de formular-lo amb aqueixa claredat. Malgrat tot, com explica lúcidament Odei A.-Etxearte també a Vilaweb: “Una escletxa oberta malgrat les diferències i la pressió del rellotge. El PSOE veu marge per a entendre’s amb Junts“.
Malgrat que el posicionament del president Puigdemont és coherent hi ha factors que n’afebleixen les potencialitats: el mal pas de proposar dissoldre l‘Assemblea de Representants del Consell per la República, la desconnexió respecte de Junts per Catalunya, en els termes que advertia Josep Costa des de les pàgines del Món.cat, i el secatrisme partidista -i estèril- d’ER i la CUP que impideixen bastir una estratègia política conjunta front al poder espanyol. Només un èxit de participació popular a la manifestació de la Diada convocada per l’ANC pot ser un desllorigador de l’actual atzucac.
Post Scriptum, 10 de setembre del 2023.
Manifest del Consell de la República per a l’11 de Setembre de 2023: Crida a la unitat i la mobilització
L’Onze de Setembre, la Diada nacional de Catalunya, ens serveix per a recordar que som un poble que ha lluitat durant segles per la seva llibertat i la seva sobirania. Ens fa palès que som un poble que no renunciarà mai a la seva voluntat d’assolir un estat propi, perquè la història dels darrers segles ens confirma que és l’única manera de garantir la nostra persistència com a nació. Som un poble tossut que vol la seva llibertat i que no defalleix.
La República és la garantia de la supervivència de la nostra llengua i cultura. Davant de la nova onada reaccionària, el català està en perill a Balears i País Valencià i en un clar retrocés al Principat. Cal defensar-lo des de tots els fronts i l’11-S és un bon moment recordar la necessitat que, entre tots, l’enfortim i protegim.
El Consell de la República recorda que l’1-O del 2017, el poble català va votar per la independència i va guanyar la República catalana. Va ser un moment històric i el Consell fa seu aquell mandat i treballa incansablement per a fer-lo efectiu.
Des d’aleshores, l’Estat espanyol ha incrementat la seva repressió i violència cap a Catalunya: policial, judicial, d’espionatge amb Pegasus i econòmica -el decret per fomentar el trasllat de les seus de les empreses fora de Catalunya segueix avui encara vigent-. Però malgrat la repressió, el poble català no ha renunciat a la seva voluntat d’independència. Perquè l’únic camí per a aturar la virulència de l’Estat -més enllà del context polític en què es trobi l’Estat espanyol- és la llibertat del poble català en forma d’estat independent.
I per això, aquest 11 de Setembre, el Consell se suma i dona suport a les mobilitzacions unitàries arreu del Principat. L’11-S és també el moment de mostrar al món que la ciutadania catalana partidària de la independència està unida i forta. Que el català és un poble que no té por de la repressió i que està disposat a lluitar per la seva llibertat.
Una llibertat que s’ha de defensar amb tots els instruments possibles: la mobilització i l’acció civil no violenta, per davant de tot. Però també amb la negociació política, quan en l’esfera institucional es generen escenaris que permeten fer passos reals en favor de la independència sempre que es produeixi amb totes les garanties i sense més limitacions que els drets humans i el dret internacional.
El Consell crida a tots els ciutadans del país a manifestar-se aquest 11-S, des de la convicció que cada acció de mobilització ciutadana en favor de la independència des de l’1-O fins avui, per humil que sigui, contribueix de manera real i eficaç a què el mandat que ens vam donar aquell dia es faci plenament efectiu. Visca Catalunya !
Post SCriptum, 12 de setembre del 2023.
De les primeres valoracions sobre la Diada d’ahir, una qüestió reflecteix la insignificància de l’actual govern d’ER i del seu president, present de manera fugissera a la manifestació, com retrata Vilaweb: “Els 350 metres d’Aragonès, blindat de crítiques, a la manifestació. El president de la Generalitat ha estat acomboiat per militants i simpatitzants d’ERC, que han tapat unes poques escridassades amb crits de “independència”. Però, sobretot la incapacitat negociadora dels qui han tornar irreversiblement a l’autonomisme: “Aragonès replica a l’ANC: “Una DUI no serviria per a res si no té reconeixement internacional”.El president de la Generalitat creu que una llista cívica no és el que més convé al moviment independentista i en canvi inisteix en un acord de claredat estèril.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!