Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

7 de juny de 2023
0 comentaris

23 de juliol: amb Joan Puig i Hèctor López Bofill

El cas català és inèdit entre els moviments d’alliberament nacional europeus contemporanis: els que figuren en són els dirigents fan mans i mànigues per desviar l’eix central del conflicte Catalunya/Espanya amb tota mena de subterfugis (estació federal, pluja fina, gradualisme, jugada màgica…) simulant un procés en el qual no cruen però  en el que participen sincerament centenars de milers de catalans que volen ser lliures realment.

En el cas d’ER la impostura va començar quan l’avui empresari d’èxit Joan Puigcercós va pactar, l’any 1997, amb l’actual secretari general d’UGT la integració de joves de les JERC al sindicat espanyolista per crear una base socio-política compartida, d’aqueix engendre se’n ha dit Avalot, d’on no ha sortit mai cap element constructiu per a la causa nacional catalana, només gestors nefastos com Laura Pelay o El Homrani.

Pel que fa als hereus de CDC, són d’una altra escola, aspirants a gestors del subsistema autonòmic dins de l’ordre espanyol sense les soflames independentistes dels gregaris del clan Puigcercós/Junqueras. Llevat de Puigdemont i els altres protagonistes coherents amb el mandat de l’1 d’Octubre (Ponsatí, Puig i pocs més) la direcció efectiva del conglomerat CDC-PDECat-Junts ha estat, fins ara, en mans dels retro-autonomistes que  han hagut de suportar, però, decisions a contracor imposades per la militància quan ha estat consultada (com per exemple la sortida del govern Aragonès).   A Esquerra, quan els afiliats van imposar el No a la reforma de l’Estatut del 2006 a la direcció, aquesta va respondre amb un segon tripartit presidit per José Montilla. Els crítics (Reagrupament i Esquerra Independentista) no van poder corregir la deriva estratègica del partit que va tocar fons a les eleccions del Parlament al 2010, però se’n va refer afirmant que eren els que tenien més presa per ser independents durant els anys del procés.

Joan Puig (a ER) i Hèctor López Bofill (a Junts) tenen el coratge de plantar cara, en condicions desfavorables, al verticalisme dels aparells que controlen la base militant (molt més brutalment a Esquerra que no pas a Junts), pretenent ser candidat a les eleccions espanyoles quan no són els favorits de les direccions respectives. El seu gest els dignifica i posa a prova la coherència i la credibilitat de les dues formacions majoritàries al si del que figura és l’independentisme polític. En el cas d’ER no hi ha variació després de la clatellada electoral de les eleccions municipals (la satèl·lització respecte del PSOE és estructural), en el cas de Junts no hi ha estratègia coneguda, atesa la divergència de les directives del Consell de la República i els pactes amb el PSC a diputacions i ajuntaments que s’estan gestant. La proposta d’Heribert Barrera per fer ingovernable l’estat espanyol bloquejant-lo des de les Corts no té credibilitat en boca de Junts mentre es tracta el PSC com un aliat, quan és realment el principal garant de l’ordre espanyol a Catalunya i suport efectiu de la repressió contra els independentistes a tots nivells.

Joan Puig i Hèctor López Bofill, probablement, no se’n sortiran, però almenys deixaran en evidència els propòsits reals dels respectius partits, i clarificarn les decisions a prendre pels qui vulguin reconstruir una direcció col·legiada i plural amb voluntat i capacitat per assumir el repte de fer front a la dominació política i l’espoliació econòmica que el poder espanyol imposa arreu dels Països Catalans.

Post Scriptum, 17 de juny del 2023.

Ni Hèctor López, ni Joan Puig se’n han ensortit de ser escollits candidats pels seus respectius  partits, una prova més de la impossibilitat de reformar-los des de dins estant malgrat els desastrosos resultats de la manca de capacitat d’iniciativa estratègica de les respectives direccions. Només cal veure el balanç dels pactes postelectorals, que han comportat la resituació del PSC al centre de la política del país i l’esberlament de l’independentisme, i a sobre sense cap autocrítica per part d’ER, Junts i la CUP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!