Els darrers dies els ciutadans israelians viuen esparverats per l’anunci d’una atac iranià en represalia per la liquidació, en una acció selectiva de les FDI, de l’estat major de l’eix iranià establert a Damasc. Aqueixa és una sensació inimaginable pels catalans que blasmen Israel tot empatitzant amb el patiment dels palestins, ignorant que ser jueu comporta viure en risc permanent arreu del món.
Sobta, però l’absència de crítica envers un règim teocràtic com l’establert a l’Iran al 1979, que massacra reiteradament el seu poble i que proclama universalment el propòsit d’eradicar l’estat d’Israel de la terra ancestral del poble jueu. Un estat que no hauria de poder formar part de les Nacions Unides ja que no en comparteix cap dels seus principis fundacionals (com molts altres estats totalitaris). Però, malgrat les prèdiques contra Occident, les crides a assassinar els escriptors blasfems com Salman Rushdie, l’expansionisme mitjançant la misèria i el terrorisme al llarg de l’eix Iraq-Síria-Líban, és un règim que l’islamo-gauchisme occidental contempla com un aliat en la lluita anticapitalista i antiimperialista.
Tots els idiotes útils nostrats que bramen contra Israel seguint les consignes del BDS, per què no apliquen els mateixos “criteris” humanistes i solidaris amb les dones iranianes que es lleven el vel, amb els kurds i les altres minories nacionals que lluiten contra el supremacisme persa ? En la confrontació oberta entre l’eix Iran-Rússia-Xina contra Israel-Ucraïna-Taiwan, de quin costat estan ?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!