Ahir l’actual alcalde, Rubén Viñuales “alerta que l’Ajuntament de Tarragona necessita 14 MEUR per evitar entrar «en fallida», sense cap altra proposta que l’augment de la pressió fiscal sobre els contribuents locals mitjançant l’increment del 20% de l’IBI. Certament, el declivi multidimenssional de la ciutat ve de lluny: arrenca amb l’alcalde Nadal (CIU), s’aprofundeix durant el mandat de Ballesteros (PSC-PSOE) i no s’atura amb l’alcaldia de Pau Ricomà (ERC). Les causes són endògenes derivades de les formes de gestió de l’administració municipal i també exògenes conseqüència de les condicions de dependència política i espoliació econòmica dels conjunt dels Països Catalans sotmesos a l’ocupació espanyola. Però, la realitat és que no hi ha entre els partits esmentats (ni comptant els actors secundaris CUP i Comuns) cap esperança de canvi, mancats com estan tots plegats de voluntat i capacitat d’autocrítica i esperit constructiu.
Fa uns anys va sorgir, de manera fugaç una iniciativa ciutadana -de fet promoguda per CIU- anomenada “Mou-te per Tarragona“-, de curta volada i resultats estèrils, tot i assenyalar algunes de les mancances actualment patents no va ser capaç d’articular una resposta estratègica. Els successius governs de la ciutat no tan sols no han exercit la proclamada capitalitat del tot el Camp de Tarragona sinó que han estat incapaços d’evitar que fos reivindicada pel provincialisme espanyolista com a referent de Tabàrnia i/o contrapès a Barcelunya. Resultat, avui comanda l’ajuntament una simbiosi Ciudadanos/PSC, (amb la complaença de PP i VOX) i amb la inoperància de Junts, ERC i CUP.
Resten quatre anys fins a les properes eleccions municipals, però l’alternativa de prosperitat, catalanitat i modernitat a l’ajuntament de Tarragona s’ha de començar a bastir des d’ara i, al marge i en contra els poders fàctics locals i els partits que en són còmplices.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!