Fa més de deu anys Xavier Roig va escriure un assaig breu però punyent titulat “La dictadura de la incompetència”, referint-se bàsicament a la disfuncionalitat del sistema polític espanyol i la degradació de les interrelacions entre sector públic i privat. Com que és d’abans abans que comencés el procés independentista i ningú altre ha encarat
Al si de l’independentisme, no sense debat ni contradiccions, prospera el plantejament de basar el dret d’autodeterminació del poble català en la condició de minoria nacional dins els estats espanyol i francès (no pas en el cas d’Andorra), que neguen fins i tot l’existència mateixa de la nostra comunitat nacional de Països Catalans. Entre les
D’aquí a tres mesos hi haurà eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, (de fer-les plebiscitàries res de res), en un context ben diferent a les del 21-D de fa tres anys, que havien de ser una resposta nacional a la reacció espanyola post 1 d’octubre. Les que venen estaran condicionades per un context procliu a
Ahir, una quinzen d’entitats juvenils d’arreu dels Països Catalans van fer públic un document conjunt en pro de la llengua catalana conscients que és entre els més joves on més retrocedeix l’ús social del català. Em sembla una iniciativa necessària i encertada però que no lleva la responsabilitat a les organitzacions polítiques i sindicals ales
Ada Colau, a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Bartomeu al Barça i David Bonvehí al PDECat, són tres personatges amb trets comuns: contraris com són a la causa de la independència de Catalunya s’hi regiren sense tenir cap projecte constructiu en els respectius àmbits fins al punt de destruir la pròpia entitat a la que
Atesa la decisió d’avui de la mesa del Parlament de no instar el cessament del secretari general pel fet d’avenir-se a actuar com un servent del poder espanyol, com va definir-lo Vicent Partal, censurant les decisions de la cambra catalana, vull fer algunes consideracions a la vista de les reaccions que ha suscitat: La primera,
Vicent Partal va publicar el passat 24 a Vilaweb un editorial titulat “Som un país intel·lectualment segrestat per uns irresponsables“, que comparetixo atès que suggereix diverses reflexions complementàries. La primera, els intel·lectuals en una societat com la catalana, sotmesa a un règim de dominació política que serveix els interessos de l’ordre espanyol establert pel sistema
Jordi Sànchez ha fet públic avui un comunicat denunciant l’actuació discriminatòria del Departament de Justícia dirigit per la consellera Capella, d’ERC, que mereix solidaritat i reflexió. “Dijous a la nit la Secretaria de Mesures Penals informava els mitjans de comunicació que la Junta de Tractament de Lledoners havia acordat elevar al jutge la proposta favorable
He rebut per correu un missatge del Col·lectiu Pere Quart dedicat a la defensa de la literatura catalana a les aules en que manifesta la seva preocupació davant del fet que un article com el que es presenta a continuació hagi estat desestimat per la premsa cultural i aquella que expressa la seva vocació de
El cop d’estat militar és un mite (sublimat a partir d’una realitat històrica de resultats ben poc galdosos al llarg del dos darrers segles) que impregna profundament la mentalitat del nacionalisme espanyol encara al segle XXI. A cap d’altre estat europeu contemporani persisteix una psicologia col·lectiva similar a la conservada al Regne d’Espanya. Resumidament, això
Les situacions històriques extremes fan aflorar la mentalitat profunda de les persones i els pobles, en allò positiu i també en allò positiu, i la que estem vivint ara amb el coronavirus i com ho encaren els governants catalans, espanyols i francesos. El president Torra exerceix dignament el lideratge del govern de la Generalitat en
Originàriament, el lema “Spain sit and talk” era un plantejament encertat: era -i és- el poder espanyol (l’institucional i el fàctic) qui no vol negociar i només reprimeix l’independentisme, a més internacionalitzava al conflicte català. En pocs mesos la situació s’ha capgirat: el PSOE ofereix “diálogo para el reencuentro”, tot mantenint la repressió, a un
L’anunci per part del president Torra de la seva voluntat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya posa fi a la ficció del “govern efectiu” (impossible atesa la situació infraautonòmica catalana) i, de retruc, al “pragmatisme màgic”, dugues cabòries que esgrimeixen ERC i els sectors sociovergents del PDECat. La decisió del president Torra aboca la
Els esdeveniments d’aqueixos dies tenen algunes semblances amb els debats de fa quaranta anys, l’època de la transició espanyola del règim franquista al monàrquic ja previst per Franco i consensuat amb l’esquerra estatal i el pujolisme. Pedro Sánchez, però, no serà el nou Adolfo Suaréz perquè no proposa cap reforma constitucional ni autonòmica ja que
Aqueix apunt és continuació de l’anterior dedicat a fer balanç de l’any 2019. Enguany l’activitat política estarà marcada per la decisió d’ERC d’investir Pedro Sánchez ajudant a estabilitzar el govern d’Espanya i desestabilitzant el de Catalunya, abocant-lo a unes eleccions avançades per tal de substituir-lo per un de tripartit amb PSC i Comuns. El pacte