El poder espanyol, l’institucional i el fàctic, després d’un efímer acte de contrició per desempallegar dels aspectes més estridents del franquisme i reubicar-se al context europeu, del 1978 ençà va engegar la potenciació de la megalòpoli madrilenya fins a convertir-la en una mena de ciutat-estat via paradís fiscal extractiu dels recursos espoliats als Països Catalans,
Ahir hom va presentar l’informe «Prejudici i manipulació sota l’aparença de ciència: la dubtosa qualificació d’Espanya com a “democràcia plena” i els febles fonaments dels índexs de qualitat democràtica», fet per un grup d’analistes econòmics i jurídics. I també aqueix manifest subscrit per dos-cents universitaris i professionals que hi donem suport: “Les persones signants d’aquest
Tot i compartir l’editorial de cap d’any de Vicent Partal a Vilaweb: “2021: l’any que somniaven els autonomistes. El retorn a l’autonomia necessita dues peces més que no han arribat ni es preveu que arriben: el conformisme dels ciutadans i els al·licients des de Madrid. Ni l’una cosa ni l’altra no són sobre la taula”,
Amb poques setmanes de diferència dos cops d’envergadura del poder espanyol contra el poble català mitjançant els tribunals, la imposició del castellà a l’escola de Canet i la inhabilitació del diputat Pau Juvillà, queden sense resposta nacional catalana. Aqueixa inacció és un missatge que mostra als enemics que poden atacar la llengua i les institucions
Avui, la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina ha anunciat al Parlament que Catalunya participarà activament als actes de la Conferència sobre el futur d’Europa (és un procés de participació ciutadana a escala europea impulsat pel Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell Europeu). El seu Departament habilitarà un espai al portal
El Pacte de Sant Sebastià fou l’acord, no concretat per escrit, a què van arribar, el 17 d’agost de 1930, a Sant Sebastià, representants republicans de diverses nacionalitats, per reinstaurar un règim republicà a l’Estat espanyol. Els catalans que hi assistiren foren Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana), Macià Mallol Bosch (Acció Republicana de Catalunya),
Avui he publicat un apunt qualificant l’actuació del jutge Pablo Llarena com un cas d”ensimismamiento” espanyol que ara voldria complementar. Sóc dels que penso que la nació és, essencialment, el resultat d’una mentalitat col·lectiva que es nodreix de la llengua i el dret i es propaga mitjançant un relat històric que alimenta la consciència nacional
Les actuacions en matèria simbòlica menades pel Govern de la Generalitat per commemorar la Diada d’enguany mereixen una reflexió aprofundida més enllà de la qualitat de cadascuna d’elles. D’entrada, cal puntualitzar que, mentre els socis de Junts per Catalunya no diguin el contrari, les crítiques que s’hi poden fer han d’anar dirigides al conjunt de
Marc Bloch, l’eminent historiador francès, combatent voluntari a la Segona Guerra Mundial, va deixar escrites les seves reflexions sobre la desfeta de l’estiu del 1940 en un assaig titulat “L’Étrange Défaite”, editat pòstumament a la seva execució a mans dels col·laboracionistes que no suportaven la seva condició d’actiu resistent i de jueu. Fou el primer
El 28 de juny del 2010 el Tribunal Constitucional dictava sentència liquidant l’Estatut reformat i referendat al 2006 sense tenir competència per a fer-ho i actuant al servei del PP i el PSOE que l’havien impugnat per diferents vies. El del 18 de juny del 2006 sí que va ser un referèndum acordat, com ara
D’ençà l’octubre del 2017 els actors polítics i socials que van interpretar que el referèndum d’autodeterminació havia estat un fracàs han menat tota mena d’actuacions per esberlar la unitat de l’independentisme, bandejar la unilateralitat i banalitzar els termes essencials del conflicte amb el poder espanyol (espoli, minorització lingüística, repressió judicial…) per tal d’arribar a una
Ahir, Josep-Lluís Carod-Rovira va publicar a Nació Digital, aqueix article punyent “De banderes, himnes i visques“, que comparteixo plenament i al qual vull afegir unes notes de collita pròpia: “La commemoració dels 90 anys del 14 d’abril ha tornat a deixar al descobert la complexitat enorme que traspua la consciència nacional de tants compatriotes, alguns
Reprenc l’article d’ahir d’Andreu Barnils a Vilaweb, “Silenci“, sobre el mètode que han adoptat els grups independentistes parlamentaris en vistes a formar un govern d’aqueix caire a la Generalitat de Catalunya per fer algunes consideracions particulars: Per negociar entre aliats cal discreció, sentit de la responsabilitat i una actitud oberta i honesta. Una altra cosa
Avui el Govern interí de la Generalitat, però amb un vice-president que assolirà probablement la condició de molt honorable, ha quedat desautoritzat doblement, primerament pel Govern d’Andorra que esperava la compartir interessos comuns a l’hora de l’obertura de la circulació entre els dos Principats per Setmana Santa i, segon lloc, pel govern espanyol que ha
La convocatòria avançada de les eleccions al Parlament de Catalunya de diumenge vinent ha estat forçada per l’acció combinada dels poders espanyols (els institucionals i els fàctics) amb l’objectiu prioritari de descavalcar Junts per Catalunya, en tant que representació de la persistència independentista propugnada pels presidents Carles Puigdemont i Joaquim Torra, del Govern de la