L’escola catalana ja no serà atacada puix deixa d’ésser catalana. La imposició judicial del 25% en llengua castellana en matèria d’ensenyament ja no tindrà raó de ser, era la prova que amb deficiències i amb mancances la nostra escola era nostra, que no era espanyola sinó catalana. La llengua vehicular era entesa socialment com la de l’ensenyament, era la llengua catalana el que mostrava que Catalunya era una nació singular, amb una llengua pròpia mil·.lenària. La llengua ens identifica com a catalans i és aquesta la raó dels atacs soferts, de les campanyes babèliques, dels “manifiestos”, dels recursos judicials…contra l’escola, el lloc privilegiat de la seva conservació i transmissió..
La proposició de llei del “consens” és la rendició davant dels atacs, és el pragmatisme dels vençuts, és la victòria dels babèlics, dels “manifiestos”, dels falsos tolerants o la plasmació hipòcrita i vergonyant d’una nova època autonomista , embolcallada en la suposada “política real”.
Hom diu que amb la introducció legal del castellà i català en peu d’igualtat com a vehicle transmissor del coneixement, l’escola s’allunya i preserva de la política i dels atacs judicials. Seria obvi, ja que l’escola catalana deixa de ser-ho per a convertir-se en escola catalano.española. Però bé sabem que la llengua i l’educació són el nucli de la política.
Un cop més perdem a la bugada un llençol, en aquest cas l’últim i el més preuat . I en comptes d’eliminar la malaltia eliminen el malalt. Bon negoci!. Enhorabona!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!